Resultats de la cerca
Es mostren 876 resultats
estómac
Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per…
AMPc
Bioquímica
Forma cíclica de l’àcid adenílic, que fa la funció de regulador de processos metabòlics en bacteris i animals.
Actua de mediador de moltes hormones, en què a partir del trifosfat d’adenosina i per mitjà de l' adenilat ciclasa , es forma AMPc en l’òrgan al qual va destinada l’acció de l’hormona L’activitat de l’AMPc varia d’un òrgan a un altre en el fetge i el múscul esquelètic estimula la glicogenòlisi en el teixit adipós, la lipòlisi, i en els fongs de la floridura actua com a quimiotàctic agregador de cèllules És també mitjancer intracellular o segon missatger de catecolamines i prostaglandines i intervé en la regulació de l’expressió gènica A més, l’AMPc actua sobre la…
bernat pescaire
bernat pescaire
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gran ocell d’uns 90 cm de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels ardeids, camallarg, de costums pescadors.
Les parts superiors del cos són grises el cap i el coll, blancs, amb una ampla banda que va des de l’ull fins a un gran plomall negre El bec, gran, és groguenc i ensiforme, i és utilitzat com a òrgan de defensa de l’animal, que el llança com un dardell contra l’enemic, i com a òrgan d’atac per agafar les preses peixos, granotes, cucs, etc Viu als prats inundats, als rius, als llacs i a les costes roman dret, immòbil, llargues estones dins l’aigua o molt a prop o dalt d’un arbre, amb el coll dret o enfonsat entre les espatlles El seu vol és potent, amb un batre d’ales lent i profund S'estén…
estoma
Medicina
Obertura, establerta mitjançant mètodes quirúrgics, d’un òrgan balmat a l’exterior o a un altre òrgan.
vicariant
Anatomia animal
Dit d’un òrgan que fa la funció d’un altre òrgan quan aquest darrer és insuficient.
homotípia
Biologia
Desenvolupament d’un òrgan en un lloc de l’organisme on normalment hi ha un altre òrgan.
microsporofil·le
Botànica
Esporofil·le amb microsporangis.
En els espermatòfits, l’òrgan anàleg i derivat és l’estam
òcrea
Botànica
Beina tubular situada a la base del pecíol i formada per dues estípules membranoses concrescents.
És un òrgan característic d’algunes famílies, com la de les poligonàcies
estridular
Entomologia
Emetre un so estrident.
En sentit estricte, només poden estridular els insectes que disposen de l’òrgan estridulós
osmeteri
Entomologia
Glàndula exserta i bífida d’algunes erugues de lepidòpters papiliònids, situada en el replegament membranós entre el cap i el protòrax.
Evaginable i impregnada de substàncies repugnants àcid butíric, principalment, és un important òrgan de defensa