Resultats de la cerca
Es mostren 249 resultats
radiodiagnosi
Utilització, per a fins diagnòstics, de les radiacions.
En el cas dels raigs X hom els empra per llur propietat de travessar els cossos opacs a la llum els raigs són absorbits en major o menor grau segons el gruix i el pes atòmic dels cossos que travessen, i en el cas dels òrgans buits la visualització és feta per mitjà de l’ús de substàncies radioopaques o d’aire radiologia
submarí
![](/sites/default/files/media/FOTO/submarí.jpg)
Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…
alcalinoterri
Química
Cadascun dels elements metàl·lics de la sèrie: calci, estronci, bari i radi, pertanyents tots ells al grup IIA de la taula periòdica
.
Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’aquesta configuració i del…
símbol químic
Química
Lletra o conjunt de lletres que hom empra per a representar els elements químics.
A causa de la varietat isotòpica, de les diferents formes allotròpiques i de les diverses càrregues elèctriques que poden suportar, hom pot especificar els símbols dels elements mitjançant índexs, disposats simètricament al voltant de les lletres del símbol, que representen el nombre de massa índex superior esquerre, el nombre atòmic índex inferior esquerre, el nombre d’àtoms índex inferior dret i la càrrega iònica índex superior dret, com, per exemple, 1 6 3 2 S 2 2 +
cadena
Electrònica i informàtica
Llista de caràcters o símbols considerada com un tot.
El que diferencia una cadena d’una llista és principalment la seva atomicitat en la majoria d’aplicacions una llista es veu com un objecte amb estructura interna, mentre que una cadena es veu com un objecte atòmic sense que res no impedeixi, però, l’ús de certes operacions subatòmiques Generalment, les cadenes s’usen per a emmagatzemar paraules La majoria de llenguatges de programació consideren la cadena com un tipus bàsic, i ofereixen funcions específiques per a la seva manipulació concatenació, longitud, etc
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc
regla de la seqüència
Química
Procediment introduït per R.S.Cahn, C.Ingold i V.Prelog, l’any 1966, per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
Essencialment, i aplicat a l’àtom de carboni asimètric, consisteix a assignar als àtoms directament enllaçats al centre quiral una prioritat directament relacionada amb llur nombre atòmic i, observant el centre de tal manera que l’àtom de carboni amb menys prioritat resti al més lluny possible de l’observador, veure si els tres grups restants són correlacionables per ordre de prioritat descendent segons un gir en el sentit de les agulles del rellotge configuració absoluta R o en el sentit contrari configuració absoluta S
mendelevi
Química
Element químic de la família dels actínids, de nombre atòmic 101 i pes atòmic 256.
Fou obtingut per AGhiorso i el seu equip el 1955, bombardejant l’einsteini amb helions, segons l’equació 2 5 3 9 9 Es + α → 2 5 6 1 0 1 Md + 1 0 n També ha estat aïllat a partir del fermi per cromatografia sobre resina Dowex-1 Hom admet que el mendelevi participa de les propietats dels seus veïns en la taula periòdica, és a dir, del fermi, de l’einsteini i del seu homòleg inferior, el tuli, que pertany al grup dels lantànids
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 FTrombe i FGaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc o…
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina