Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
canelobre
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Utensili consistent en un peu o una columna més o menys llargs, de dos o més braços, amb dolles per a aguantar dretes altres tantes candeles.
N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…
mirall
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
moneda barcelonesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Barcelona.
Hom suposa que les primeres foren unes dracmes del segle III aC, imitació de les d’Empúries, que mostren la llegenda ibèrica barkeno i uns bronzes ibèrics del segle II aC, atribuïts als laietans, amb la llegenda ibèrica laiesken La primera moneda indiscutiblement barcelonesa fou la de plata i bronze feta encunyar per Màxim Tirà, emperador rebel a Honori Els visigots fabricaren a Barcelona triens d’or de Leovigild, Recared, Liuva, Viteric, Ègica, i Ègica i Vítiza Amb la intervenció carolíngia, Barcelona esdevingué seca de Carlemany, que hi encunyà diners de plata Les emissions…
pàtina
Tecnologia
Pel·lícula verdosa formada generalment per sulfuració en la superfície del bronze exposat a l’acció de la llum i dels agents atmosfèrics.
sextant
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda de bronze romana corresponent a la sisena part d’un enter (lliura o as), considerat compost de dotze unitats (unces).
Fou batuda constantment durant l’edat republicana Tenia gravada a l’anvers l’efígie de Mercuri i al revers una proa de nau
morteret
Militar
Morter petit, de bronze o de ferro colat, que hom utilitza per a salves per a provar la potència de les pólvores.
model
Representació en cera, argila o algun altre material mal·leable d’un objecte destinat a ésser reproduït en pedra, marbre, bronze o fusta.
art nepalès
Art
Art desenvolupat al Nepal.
Té una tradició xinesa, índia i tibetana Les dues primeres influències marquen l’arquitectura, especialment en les teulades, curvilínies o bé d’angles aixecats Generalment hom utilitza la fusta i la rajola, encara que a la capital i en altres localitats importants hi ha construccions de pedra L’ús del vidre és molt poc estès, bé que sovint les parets són recobertes de bronze cisellat El substrat artístic del Tibet n'influeix la iconografia, gairebé sempre de fusta Al començament del s X s’hi desenvolupà una important escola de pintura de manuscrits sobre palma Aquesta tradició…
clavilla
Transports
Petita barra de ferro, bronze o fusta que, posada en un dels forats d’un claviller, serveix per a fermar-hi un cap.
follis
Numismàtica i sigil·lografia
Nom genèric de la moneda de bronze romana del Baix Imperi i posteriorment de l’imperi Bizantí, del qual sorgí el felús àrab.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina