Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ager vectigalis
Dret romà
Terreny pertanyent a l’ ager publicus
concedit a un ciutadà a canvi del pagament d’una imposició, anomenada vectigal
, sobre el seu producte.
Mentre el concessionari o els seus hereus paguessin aquest cànon, el terreny es mantenia en llur poder en la condició d' ager privatus vectigalisque , però, encara que la possessió fos a perpetuïtat, es tractava només d’una possessio rei i no d’un ius in re
ager publicus
Dret romà
Territori de propietat estatal, normalment una gran part del terreny conquistat en les guerres.
L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries
ager privatus
Dret romà
A Roma, camps dividits entre els ciutadans des del temps de Servi Tul·li, i que eren la base de la divisió en tribus.
danses d’Àger
Folklore
Danses que les dones ballaven a Àger (Noguera) la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes.
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
vol lliure
XEVI BONET
Esports aeris
Esport aeri practicat amb un planador.
En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant Es considera un esport d’aventura Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2000 vols d’entre 25 m i 250 m Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es…
faneca
Física
Mesura de capacitat per a àrids, dividida en 8 almuds o en 12, d’un valor variable segons els llocs.
Al País Valencià equival a 33,5 l, al Priorat a 42,50, a Àger Noguera a 10, a Aragó a 22,4 o a 42,8, etc
mitgenca mota
Dret català
Contracte pel qual un soci aporta tot (mota general) o gairebé tot (mota particular) el bestiar i l’altre aporta la feina de guardar-lo i de pasturar-lo.
És propi de la vall d’Àger, on hom anomena, per oposició, mitgenca plana el contracte normal de la mitgenca entre propietaris que apleguen llurs ramades i es reparteixen despeses i guanys
col·legiata
Cristianisme
Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Actualment, n'és reservada l’erecció al papa El superior del capítol és anomenat prior, degà o abat Des del s XVII van en decadència, i només en resta la institució generalment en esglésies que havien estat catedrals com Roda de Ribagorça i Eivissa El concordat espanyol del 1851 limità nominalment les collegiates reconegudes, que prengueren el nom de parròquies majors Als Països Catalans les collegiates deriven de les antigues canòniques regulars canònica, secularitzades pel papa Climent VIII l’any 1592 Les collegiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya…
pugesa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local de coure o llautó, de tipus fiduciari i de valor d’un quart de diner de billó.
El nom deriva de la ciutat occitana Lo Puèi, d’on fou originària Fou batuda a Lleida, des del 1299, i a Balaguer, Almenar, Pons, Àger i Agramunt des del començament del s XIII, tot responent a la necessitat de les zones deprimides de disposar d’una moneda de baix valor La devaluació del diner de billó, a partir del s XV, en provocà la desaparició i fou substituïda pels senyals locals de coure, de valor 1 diner A Lleida, però, hom n'encunyà fins el 1955