Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’estenia…
àvar
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup llengües daguestàniques
del grup nakhodaguestànic de les llengües caucàsiques septentrionals, parlada pels àvars.
Comprèn una sèrie de dialectes molt diversificats És una de les llengües vehiculars del Daguestan, emprada ja al sXIX, amb caràcters àrabs modificats, per a la propaganda musulmana Després de la Revolució Russa ha estat escrita en caràcters llatins modificats i actualment en caràcters ciríllics A part una rica literatura popular oral, existeix una literatura culta escrita, el principal representant de la qual és Hamsat Tsadassa 1877-1951
àvar | àvara
Etnologia
Individu d’un poble del Caucas (uns 600.000 h el 1990), que viu en la seva major part al Daguestan (Rússia) i també al nord-oest de l’Azerbaidjan.
Els àvars reberen la influència musulmana sobretot d’ençà de la constitució de llur antic kanat segle X
tacany | tacanya
Avar, mancat de generositat.
llengües daguestàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades al Daguestan.
Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques Es descomponen en quatre grups l’àvar que inclou l’àvar, l’andi i el dido, el darguà, el lak i el lèsguic amb el lesguià, el tabassaran i l’agul Llurs característiques fonamentals són sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu L’escriptura era l’aràbiga fins el…
guino
Avar, poc fiable o que actua amb males arts.
col·leccionisme
Psicologia
Recerca i conservació d’objectes per una necessitat poc o molt electiva però patològica.
Aquesta tendència, en el megalòman i maniàtic respon a una intenció d’apropiació, unida a l’instint de conservació i a una valoració subjectiva pedres vulgars es converteixen en diamants en el cleptòman la recerca d’objectes neix de la necessitat obsessiva de posseir, i en el fetitxisme és determinada i orientada per la provocació i la satisfacció eròtiques en l' avar hi ha de vegades un colleccionisme de símbols de riquesa Clínicament, el colleccionisme es dóna en obsessos, dements senils i insuficients mentals primitius, i pot ésser considerat en alguns casos com una perversió de conducta…
balada
Literatura
Música
Gènere literari i musical d’origen popular.
Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen balades dramàtiques i…
música de Rússia
Música
Música desenvolupada a Rússia.
Música culta El cant monòdic — znamennyj de znam’a , ’signe’—, la primera manifestació de la música culta russa, aparegué a la Rus’ de Kíev a conseqüència de la cristianització del país l’any 988 Fou desxifrable a partir del segle XVI, i s’anotava amb neumes d’origen bizantí Les anotacions més antigues daten del final del segle XI Hi hagué sis cants monòdics més segles XV-XVII, amb les seves característiques melòdiques i tímbriques kondakarnoje penije en part encara per desxifrar, demestvennoje penije , putevoje penije , el de Kíev i els anomenats búlgar i grec Al segle XVI nasqué una…