Resultats de la cerca

Caracteritzada per la formació d’una vesícula primordial que normalment degenera cap a una acantosi i una paraceratosi i arriba a un estadi final denominat liquenització , que comprèn l’engruiximent de totes les capes de l’epidermis Al derma es produeix una dilatació vascular que pot donar lloc a la tortuositat dels vasos i a una infiltració generalment de limfòcits Entre les formes més importants hom distingeix, en el tipus endogen, l' èczema atòpic o constitucional, caracteritzat pel fet de presentar antecedents familiars d’afeccions asmàtiques o d’èczema, i que es presenta en tres estadis…

Pot representar una malaltia per ella mateixa, de causa desconeguda, o bé pot resultar d’un estat evolutiu de diverses dermatosis, com ara l’èczema seborreic, l’èczema atòpic, la psoriasi, les reticulosis, etc

Hom empra aquest nom en la denominació d’una gran quantitat de processos dermatològics i moltes vegades és considerat, equivocadament, com a sinònim d’èczema Les dermatitis poden ésser causades fonamentalment per factors endògens o bé per factors exògens En el primer cas hi ha la dermatitis atòpica, que no és més que la manifestació cutània d’un procés general denominat atòpia i que és determinat per la facilitat de l’organisme de formar reagines En són unes altres manifestacions l’asma i la febre de fenc Les característiques clíniques varien amb l’edat del malalt i són diferents les formes…

Cap al tercer mes s’hi afegeix un èczema i finalment apareix hipogammaglobulinèmia, la qual comporta un augment de la freqüència i la gravetat de les infeccions S'anomena també síndrome de Wiscott-Aldrich

Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners

Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural…

Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…