Resultats de la cerca

El conjunt de les transformacions d’un conjunt en ell mateix té estructura de grup respecte a la composició de transformacions la composició en el sentit d’aplicar successivament de manera ordenada dues transformacions és anomenada també producte Segons la definició de Felix Klein, la geometria és l’estudi de les nocions invariants per a un grup de transformacions geometria Com a exemples de transformacions en el pla poden ésser esmentades les rotacions, les simetries axials, les translacions, etc i en l’espai, les simetries respecte a un eix o a un pla, les rotacions axials, etc Segons les…

S'identifica gairebé sempre amb fonema consonàntic i s’oposa a tots els vocàlics Els semivocàlics i sonants formen una zona intermèdia d’ambdós grups per tal com tenen la capacitat de fornir ell sols un nucli sillàbic en determinades condicions En català són fonemes asillàbics totes les consonants oclusives, fricatives, africades i nasals

Dispositiu, ideat pel matemàtic anglès Benjamin Robins el 1742, que permet de determinar la velocitat d’un projectil disparat contra ell, a partir de la desviació que sofreix a causa de l’impacte

Es dediquen principalment a l’agricultura i sobresurten en les pràctiques de regadiu i els treballs amb fusta i metall La població newar controlà el Nepal fins al s XVIII, que arribaren els gurkha fugint de l’Índia per raó de les invasions musulmanes Segueixen el budisme

En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…

El fet que un satèllit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèllit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèllit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un…