Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
indoari
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües nascudes de l’indoeuropeu i parlades a l’Índia.
El 300 aC l’indoari es dividia en tres branques oriental, occidental i nord-oriental Les llengües indoàries més antigues entre les quals es destaquen el vèdic, el sànscrit, el pràcrit i el pali palesen un estret parentiu amb l’antic irànic les principals de les modernes són el hindi, el marathi, el bengalí, el panjabi, l' oriya , l’assamès i el gujarati
indi | índia
Nenes indis
© X. Pintanel
Història
Individu de la més oriental de les races dolicocèfales i brunes que constitueixen el grup meridional dels euròpids.
De cos gràcil i cap petit, amb nas bastant alt i mentó reduït, els indis tenen la pell de color blanc fosc i els cabells foscs i ondats E von Eickstedt n'ha distingit dues varietats la septentrional nord-indis, d’alçada considerable i dolicocèfala, i la peninsular, d’estatura mitjana o baixa i pell més fosca
bhili
Lingüística i sociolingüística
Nom de diversos parlars del grup índic occidental usats majoritàriament pels bhils.
Són principalment variants dialectals del gujarāti Els residus de vocabulari no índic existents en bhili no han pogut ésser relacionats satisfactòriament ni amb les llengües munda ni amb les dravídiques
tortuga gegant d’Aldabra
Tortuga gegant d’Aldabra
Chris Nash (CC BY-NC 4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 160 cm de longitud, diürna i herbívora, que viu en grups i és apàtica i poc intel·ligent.
És endèmica de les illes Aldabra, a l’oceà Índic
tauró de Port Jackson
Ictiologia
Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids, de mida mitjana, cos subcilíndric, cap alt i voluminós, boca subterminal, amb una espina davant cadascuna de les dues aletes dorsals, cinc parells de fenedures branquials, dentició heterodòntia i una sola aleta anal.
Són ovípars i s’alimenten de molluscs i crustacis Habiten al Pacífic i a l’Índic
hidròfids
Herpetologia
Família d’escatosos del subordre dels ofidis els individus de la qual es caracteritzen per la posició del orificis nasals, situats a la part superior del musell i capaços de tancar-se completament.
D’hàbitat marí, totes les espècies són ictiòfagues i dotades d’un verí activíssim Habiten al Pacífic, a l’Índic i a la mar Roja
hexactinèl·lides
Hexactinèl·lides
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels porífers que comprèn esponges dotades d’un esquelet format per espícules megascleres silíciques del tipus hexactina triaxona, soldades o disposades en forma de xarxa.
Inclou formes primitives, d’organització i grandària considerables, com els gèneres Leucon que habita al Pacífic i a l’Índic a molta profunditat i Euplectella
verticil·lades
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies constituït per arbres o arbusts, de branques solcades equisetiformes, de fulles molt reduïdes, esquamiformes, verticillades, de flors unisexuals, les masculines monandres i disposades en ament i les femenines d’ovari bicarpel·lar i reunides en espigues curtes, i de fruits en aqueni, aglomerats en con.
L’àrea de distribució de l’ordre resta reduïda a Austràlia, Insulíndia i diverses regions riberenques de l’oceà Índic Inclou únicament la família de les casuarinàcies
cranc dels cocoters
Cranc dels cocoters
Brocken Inaglory (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc anomur de dimensions considerables.
És d’hàbitat terrestre i viu a les illes de corall de l’oceà Pacífic i de l’Índic S'alimenta dels cocos que despenja amb les pinces
orgue de mar
Zoologia
Cnidari colonial de la subclasse dels alcionaris, de l’ordre dels estolonífers, els pòlips del qual formen esquelets tubulars paral·lels units a intervals per plaques transversals, la qual cosa dóna al conjunt de la colònia un aspecte molt semblant al dels tubs d’un orgue.
L’esquelet anomenat políper , té un color roig viu a causa de l’acumulació de sals de ferro Habita a poca fondària als oceans Índic i Pacífic, contribuint a la formació de barreres madrepòriques