Resultats de la cerca
Es mostren 1070 resultats
sulfur d’alumini
Química
Sòlid grisós, obtingut escalfant alumini en pols amb sofre.
Amb aigua dóna H 2 S
bergamasca
Música
Dansa italiana originària de la regió de Bèrgam, vigent al s XVII.
Com a composició instrumental ha estat construïda sovint sobre un baix obstinat, igual que la passacaglia i la xacona Als XIX reberen aquest nom composicions de compàs 6/8 i ritme viu, semblants a la tarantella
banquer | banquera
Història
Fins al s XIX, mercader que tenia com a professió el préstec de diner.
La funció de dipòsit i gir, és a dir, de mediació en els pagaments, era reservada als canviadors canviador, i anà passant, a partir dels ss XVI i XVII, als bancs públics és el cas de Barcelona i de València No és fins als XIX que els bancs privats reuniren totes dues funcions banca
arlequinada
Literatura
Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al s XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte.
Arlequí, enamorat de Colombina, hi representava el paper de protagonista, fins que, als XIX, fou desplaçat per Pantalone
cotoner
Història
Menestral que venia, batia i filava el cotó
, el qual, fins al s. XVIII, hom teixia juntament amb el lli per obtenir-ne el fustany
.
A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Als XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes als XVIII…
minuet
Música
Dansa francesa noble, de tres temps, que apareix al s XVII i deriva, probablement, del branle del Poitou, bé que no hi hagi gaire semblança amb aquest.
Lully la introduí en la música culta Molt en voga a la cort de Lluís XIV, als XVIII esdevingué més alegre de moviment ràpid segons Brossard o moderat segons D’Alembert Als XVIII formà part també de la suite instrumental, abans de la giga final, alternant sovint amb un segon minuet, a tres veus, que té aleshores funció de trio En les sonates i simfonies, aquest terme abusiu de trio designarà l’episodi central que substitueix el segon minuet És l’única dansa que ha estat adoptada per la sonata clàssica abans de cedir el lloc al…
canzone
Música
Forma musical, essencialment vocal, sorgida a Itàlia al s XVI, sota la influència de la chanson
polifònica francesa (fou anomenada també canzone francese
).
Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli als XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata
sobreposat del sacramental
Al s XIV, oficial encarregat de reconèixer el sacramental.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina