Resultats de la cerca

El terme ball esportiu és una traducció de l’anglès dance sport , expressió amb què és conegut internacionalment Es practica en recintes tancats a partir d’una reglamentació que descriu els moviments que han d’executar els ballarins La seva pràctica comporta un elevat grau d’exercici físic, a més d’incloure un important component artístic i d’espectacle Dins el ball esportiu es distingeixen cinc disciplines balls estàndard, balls llatins, line dance & country western dance, street & pop dance i performing arts Els balls estàndards i llatins tenen moltes característiques en comú Ambdós…

És una concreció del conceptisme teoritzada a partir dels escrits de Góngora Dámaso Alonso el distingeix del culteranisme La multiplicitat dels detalls s’afegeix a la densitat del conjunt, l’allusió substitueix l’expressió i, en conjunt, hom hi aprecia una gran càrrega ornamental i sensorial al costat d’una complicació conceptual

Fins al s XX fou concebuda com una tendència estètica que opera sobre el fons i cerca la concisió de la forma, i era oposada al culteranisme, que cerca l’enginy i l’exuberància formal els seus representants són Francisco de Quevedo i Baltasar Gracián Actualment, sobretot a partir dels estudis de Dámaso Alonso, hom l’entén com una tendència general de l’estètica barroca, de la qual el culteranisme i el gongorisme són unes formes concretes

Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador

El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…

L’amalgama així formada és separada de la ganga i destillada per tal de recollir el residu d’or o d’argent i recuperar el mercuri destillat i emprar-lo de nou en el procés En el cas del clorur d’argent, la formació de l’amalgama requereix la reducció prèvia a argent metàllic per acció del mercuri en excés Un cop separats per destillació, els metalls beneficiats han d’ésser afinats a fi d’augmentar llur puresa El procediment d’amalgamació fou descobert per Bartolomé de Medina al s XVI i perfeccionat per Álvaro Alonso Barba ak s XVII

La denominació de da mano és descrita en els llibres de J Tinctoris i J Bermudo Té una caixa de ressonància ovalada i amb cercles la taula, perforada amb un orifici o uns quants, té una barra transversal per a fixar les cordes L’afinació al segle XVI era sol-do-fa-la-re-sol Té cinc cordes dobles i una de senzilla El repertori és escrit en tabulatura i en xifres i data del 1535 al final del segle XVI Els compositors més notables són Lluís de Milà, Luis de Narváez, Alonso Mudarra i E de Valderrábano

Hom situa la seva aparició a París vers el 1770, en l’anomenat cafè concert cafè 4 3 Més endavant hom creà nous locals, el cabaret, amb espectacles de característiques similars Les varietats assoliren un èxit extraordinari a tot Europa, principalment a Alemanya i Anglaterra, i als EUA Als Països Catalans els espectacles de varietats aparegueren a la darreria del s XIX, importats principalment de França Hom en presentava als cafès cantants barcelonins, inicialment, com l’Edèn Concert o l’Arnau, i, a València, el cafè teatre Martí 1916 Posteriorment, els anys vint, hom en millorà la qualitat,…

Les diades patronals són motiu de festes populars, sovint molt arrelades en la tradició Entre els primitius patrons generals dels Països Catalans hi ha sant Jordi, que gràcies al seu patronatge sobre la casa reial catalanoaragonesa s’estengué a tots els seus dominis, si bé més tard es concretà a Catalunya cadascun dels països té un o més patrons particulars, com Sant Vicent Ferrer al País Valencià, Sant Alonso Rodríguez a Mallorca, Sant Antoni Abat a Menorca, etc L’increment de la devoció mariana a partir dels s XIII i XIV féu que cada país prengués també per patrona una Mare de…