Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
classificació Bacon
Arxivística i biblioteconomia
Classificació de les ciències establerta per Francis Bacon, que influí notablement en les classificacions bibliogràfiques posteriors, especialment en la del British Museum i en la classificació decimal de Melvil Dewey.
Comprèn tres grans grups que corresponen a la memòria, a la imaginació i a la raó, de les quals fa derivar la història que divideix en natural i civil, la poesia narrativa, dramàtica i parabòlica i la filosofia divina, natural i humana
bacó
Cansalada viada, fumada.
cansalada viada
Alimentació
Gras extret del ventre del porc que, juntament amb el teixit greixós, té teixit muscular (magre).
cansalada
Alimentació
Gras del porc, situat entre la pell i la carn, de composició no uniforme en tot el seu gruix, que presenta una capa superficial, una d’intermèdia i una de profunda, la més rica en àcids grassos saturats.
Aquest teixit gras conté teixit conjuntiu i posseeix aigua, cendres, proteïnes i, en petita proporció, les altres substàncies presents en el teixit muscular Hom en fa salaó i l’empra en diversos plats
cansalada fumada
Alimentació
Cansalada viada que hom sotmet al procés de fumatge, per aconseguir-ne la conservació.
És coneguda també amb el nom de bacon o bacó
observació
Filosofia
Mètode científic que es diferencia de l’experimentació en el fet que no hi ha intervenció del subjecte cognoscent per a modificar les condicions del fenomen.
Els primers a sistematitzar els mètodes d’observació foren Francis Bacon i John Stuart Mill
inducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Com a mètode cognoscitiu fou formulada ja per Aristòtil Superada en la ciència antigua i medieval per la deducció, ressorgí al s XIII, particularment en l’obra de Roger Bacon, i triomfà en la ciència experimental a partir del Renaixement
anticipació
Filosofia
Segons els estoics i els epicurs, imatge o pensament del general que hom dóna espontàniament a la percepció del particular.
Els estoics concebien les anticipacions com a esquemes racionals i necessaris, mentre que per als epicurs eren models derivats de percepcions anteriors que es conserven gràcies a la memòria Francis Bacon anomenà anticipacions de la natura les generalitzacions fetes sobre la base d’un petit nombre de fets i que hom considerava veritables aquestes anticipacions, bé que prematures i precipitades, permeten l’assentiment comú de tots els homes a unes determinades veritats o creences sentit comú Kant designa amb el nom d' anticipacions de la percepció el coneixement ‘mitjançant el qual…
càmera obscura
Disseny i arts gràfiques
Física
Càmera totalment tancada a la llum, en una de les parets de la qual ha estat practicat un petit forat pel qual entren els raigs de llum procedents d’un objecte exterior, els quals determinen una imatge que és recollida a la superfície interior de la paret oposada.
La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…
neofigurativisme
Art
Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l’estètica institucionalitzada de l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.
Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és, sens dubte…