Resultats de la cerca

De distribució nòrdica, sol habitar indrets més elevats que el bedoll, sobretot boscs subalpins Arriba al Pirineu, i no és rar, per exemple, a la Vall d’Aran, on fa una garlanda de bosc al damunt de les avetoses, juntament amb el bedoll, la moixera de guilla, etc

Arriba als Alps i a les muntanyes de l’Alvèrnia, però no ateny al Pirineu

Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…

Els bedollars es formen sobretot a les clarianes, en indrets on el bosc dens primitiu ha estat destruït, i també en indrets de sòl pobre, a l’Europa mitjana i a la muntanya humida catalana Pirineu, Cabrerès

Presenten fulles simples, alternes, amples i caduques, amb estípules Són plantes monoiques, de flors masculines formades per un cert nombre d’estams de 2 a 10 concrescents, amb una bràctea i disposades en aments, i de flors femenines formades només per un ovari bicarpellar i disposades en una inflorescència més rígida el fruit és monosperm, sec i indehiscent Força betulàcies proporcionen fusta, molt apreciada en la construcció de mobles per la seva importància econòmica, destaca l’espècie Corylus avellana avellaner Betulàcies més destacades Alnus glutinosa vern Alnus incana vern pilós…

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…