Resultats de la cerca

Es fa en turons, rases, pastures, etc

Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…

El pelicà vulgar Ponocrotalus és blanc rosaci, amb les rèmiges primàries negres i un petit plomall groguenc a la part posterior del cap El bec i la bossa són grocs i els ulls vermells Habita als aiguamolls, als llacs i a les ribes marines des del SE d’Europa fins a la Xina i l’Àfrica oriental El pelicà africà Prufescens i el pelicà rosat Prosseus habiten a l’Àfrica i el pelicà blanc americà Perythrorhynchus i el pelicà bru Poccidentalis a Amèrica

Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia

El nucli primitiu fou un grup de cabanes bastides entorn d’una capella Malgrat la posterior construcció d’un monestir, el cenobi conservà l’estructura de celles individuals i independents, prototip de totes les cartoixes posteriors A partir de la fundació 1091 d’una nova cartoixa a la Torre, Calàbria, l’orde es difongué considerablement i arribà a tenir 282 comunitats Sant Bru no dictà cap regla El cinquè prior de Chartreuse, Guigo, compilà 1128 les Consuetudines , que reberen successives aprovacions i modificacions amb les Additiones 1259 de Basili, els Nova Statuta 1368 de…

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans

Té el cap, el coll i el pit d’un color verd grisenc, la gola, el mostatxo i el cercle ocular d’un groc pàllid, les parts superiors ratllades de bru i negrenc, el carpó d’un falb rogenc, el ventre vermellós i les ales ratllades d’un bru fosc i d’un bru groguenc i roig La femella és de tons més pàllids El bec i les potes són de color rosat Habita a tota l’Europa continental, excepte a la Bretanya i a la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l’Àfrica oriental