Resultats de la cerca

Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc, per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la Tisi , que…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

L’eremitisme sorgí al segle III Hom considera Pau de Tebes el primer eremita conegut i Antoni, seguidor seu, a propagador de la vida eremítica a l’Alt Egipte, des d’on s’estengué per tot l’Orient Un dels seus deixebles, Hilarió, portà l’eremitisme a Palestina Gregori Nazianzè i Basili el Gran l’implantaren a la Capadòcia Com a forma general de vida monàstica, l’eremitisme fou substituït pel cenobitisme, fundat per Pacomi a l’Egipte i implantat més tard a l’Occident per obra d’Atanasi, Jeroni, Rufí, Cassià i Benet de Núrsia Als segles XII i XIII, hom troba encara a l’Occident molts eremites…