Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
història de la música
Música
Disciplina que s’ocupa de l’estudi de l’evolució de la música.
A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es…
aglomerat de suro
Tecnologia
Aglomerat fabricat amb pelagrí
o bé amb les deixes de fabricació d’altres suros.
El suro és trinxat de manera que resti convertit en granulat, el qual és escalfat i aglomerat a pressió seguint procediments especials segons les diverses classes d’aglomerat L' aglomerat negre , fet amb pelagrí ordinari, no necessita cap aglutinant per a la seva fabricació, ja que la mateixa resina, com una goma, fa que s’aglutini cal, però, que la cocció sigui feta, almenys, a 300°C és emprat com a aïllant tèrmic per a les cambres frigorífiques, com a aïllant tèrmic, acústic i insonoritzant per a la construcció, i com a…
germà de les Escoles Cristianes
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Reims (1682) per Jean-Baptiste de La Salle.
Fou aprovada el 1725, suprimida el 1792 i restaurada definitivament el 1802 Dedicada sobretot a l’ensenyament primari, secundari, tècnic i professional, s’ha estès molt per Europa i Amèrica Entraren a l’Estat espanyol el 1878 i amb pocs mesos de diferència fundaren cases a Madrid i a Barcelona al carrer del Pont dela Parra Els primers germans eren francesos de les províncies de l’institut de Besiers i Tolosa Les fundacions es multiplicaren a partir del 1880, de manera que en ésser creada la…
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
tible

Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època dela incorporació dela tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible…
recursos forestals
Economia
Productes que hom extreu del bosc per a llur industrialització i comercialització.
El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions dela fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no…
tenora

Tenora
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb el tible, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
interpretació
Música
En la música de tradició escrita, la partitura és la font d’informació bàsica per a donar a conèixer una obra tal com l’ha concebut el compositor, però, afortunadament, admet múltiples versions.
La notació mai no s’ha volgut tan precisa fins al punt que defineixi al cent per cent el resultat sonor final La interpretació aporta tot allò que hi ha entre el que la notació fixa i el que arriba a l’oïdor en un concert o per mitjà d’un disc Es podria dir que, amb excepcions, s’ha anat d’una menor a una major concreció en les dades faci litades per l’autor A això ha contribuït la invenció del diapasó 1711, del metrònom Maelzel 1815 i del fonògraf Edison 1877, entre altres estris, que han permès conèixer amb més exactitud l’alçada del so,…
natació

El Club Natació Sabadell, pioner de la natació catalana, construí la primera piscina de 25 m de l’Estat espanyol (1918)
CN SABADELL
Natació
Esport aquàtic consistent a recórrer una distància determinada a l’aigua sense tocar el fons per mitjà de moviments repetits de braços i cames en el mínim temps possible.
Basat en el domini de la facultat innata de nedar, s’utilitzen diferents estils en la seva pràctica Normalment es desenvolupa en una piscina La natació en aigües obertes té lloc fora de la piscina i consisteix en la disputa de proves de llarga distància, habitualment quilomètriques Altres modalitats esportives associades a la natació són els salts, el waterpolo i la natació sincronitzada Els britànics es posaren a practicar la natació a mitjan segle XIX en rius, llacs i ports marítims L’esport, en general, era una activitat emergent a tot el món civilitzat Per aquest motiu, la inclusió de la…