Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
estil Chicago
Música
Estil de jazz practicat a Chicago en 1919-30 pels joves músics blancs que s’iniciaren en la música dels negres que hi emigraren, procedents de Nova Orleans.
Es distingí per la sensació d’unitat creada en les realitzacions d’inspiració collectiva, per les ambicions tècniques perfeccionistes i per la influència de la música culta i folklòrica europea En fou el representant més destacat el trompeta Bix Beiderbecke
música de Chicago
Música
Música desenvolupada a Chicago (Estats Units d’Amèrica).
Creada la dècada del 1830 al voltant d’un establiment militar, Fort Dearborn 1803, rebé el títol de ciutat el 1837 i fou en part destruïda per un incendi el 1871 Entre les primeres organitzacions musicals, constituïdes per aficionats, cal esmentar l’Old Settlers’ Harmonic Society 1835, la Chicago Choral Union 1846, la Mozart Society 1849 i l’Oratorio Society 1868 Els anys cinquanta sorgiren les primeres formacions professionals, com la Philharmonic Society 1850-68 o la Chicago Orchestra, que el 1906 canvià el nom pel de Theodore Thomas Orchestra, en record del seu primer director…
escola de Chicago
Arquitectura
Corrent arquitectònic nord-americà de la darreria del segle XIX.
En sentit estricte es refereix a les construccions comercials típiques de Chicago i de l’oest mitjà, bastides entre l’incendi de la ciutat 1871 i els primers anys del segle XX En fou el punt d’arrencada l’obra de Henri H Richardson, que a partir del 1872 aportà l’ús de la planta lliure i asimètrica per a residències i planificà des del punt de vista arquitectònic construccions reservades abans als enginyers despatxos, estacions, biblioteques Willian Le Baron Jenney hi aportà l’estructura metàllica revestida d’obra i el desenvolupament de les finestres, novetats originades per a…
escola de Chicago
Geografia
Grup de geògrafs de la Universitat de Chicago que, com Bryan J.L. Berry, el més destacat, aprofundeixen els estudis geogràfics, especialment aplicant els mètodes quantitatius.
Hom pot considerar l’escola com a successora de la que, els anys vint, creà el sociòleg Park i desenvolupà les recerques de l’ecologia humana
escola de Chicago
Economia
Principal corrent de la ‘‘nova economia’’ nord-americana, creat el 1930 i represent per Milton Friedman.
De pensament conservador, s’orienta cap a la recerca microeconòmica, estudiant la racionalitat de l’home en totes les seves activitats, i predicant un retorn al liberalisme econòmic
mercat de futurs
Economia
Mercat en què hom fa transaccions amb els contractes de compra o venda, en una data de futur i a un preu especificat, de primeres matèries (mercat de futur de mercaderies), de divises o de títols borsaris (mercat de futurs financers).
La seva finalitat és protegir compradors i venedors de les fluctuacions imprevistes en el preu d’una mercaderia, i els inversors, de les fluctuacions en el tipus d’interès o en les cotitzacions de divises i valors Òbviament, però, en aquest darrer mercat no actuen tan sols els inversors que a través de la cobertura busquen d’eliminar el risc, sinó també els especuladors que persegueixen un guany a través de l’assumpció de riscs en posicions descobertes El principal centre de futurs financers és Chicago Chicago Board of Trade i International Monetary Market A Londres funciona des…
gàngster
Història
Membre d’una banda criminal dels EUA dedicada a negocis il·lícits.
La proclamació de l’anomenada llei seca 1919, que prohibia la fabricació, la venda i el transport de begudes alcohòliques, estimulà un pròsper negoci clandestí, del qual es beneficiaren policies i funcionaris corromputs Alfonso Capone a Chicago i Lucky Luciano a Nova York impulsaren i controlaren les grans xarxes clandestines de fabricació i de distribució de licors Ultra el negoci de l’alcohol, aquestes bandes, controlades per elements italoamericans, explotaren sovint negocis relacionats amb la prostitució i el joc Les lluites entre les bandes rivals causaren un gran nombre de baixes Hom…
edifici de gran alçària
Construcció i obres públiques
Edifici habitable d’alçària important, habitualment per damunt de 150 m o 50 pisos.
Per contraposició, hom parla d’ edificis d’alçària baixa o mitjana si disposen d’un màxim de 8 pisos, i d’ edificis d’alçària si tenen entre 25 i 50 pisos El desenvolupament de la construcció en acer i formigó armat feu possible l’aixecament d’edificis de gran alçària al llarg del segle XX, principalment als EUA, a les ciutats de Nova York i Chicago Altres desenvolupaments tècnics essencials han estat els ascensors i les bombes d’aigua Els principals edificis de gran alçària, en temps recents, s’han construït als països del Sud-est asiàtic, especialment a la Xina Entre els edificis més alts…
circ
El domador de cavalls del circ Fernando, obra del pintor francès Toulouse-Lautrec (1864-1901), que reflecteix l’espectacle del circ (Art Institute of Chicago)
© B. Llebaria
Arts de l'espectacle (altres)
Exercicis eqüestres, acrobàtics, etc., especialment els executats en un circ.
gratacel

Gratacel de la CN Tower a Toronto, Canadà
© Xevi Varela
Arquitectura
Casa de pisos que ateny una alçària molt superior a la normal.
Nasqué al segle XIX com a conseqüència de la creixent revaloració del terreny urbà als primers moments de la Revolució Industrial Tècnicament, W Le Baron Jenney perfeccionà des del 1879 l’estructura de bastiment d’acer, F Baumann 1873 experimentà nous sistemes de cimentació, i l’ascensor —que E Graves Otis ja emprà per a persones el 1857— s’estengué electrificat des del 1887 Els primers foren els de Chicago —Home Insurance Building 1883-85, de Jenney— i els de Louis Sullivan, com el Guaranty Building de Buffalo 1887-93 entre els primers dominava un cert goticisme, com al Chicago Tribune Tower…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina