Resultats de la cerca

Sovint és originat per un procés d’excavació produït pel descens del nivell de base, la qual cosa augmenta la potència excavadora del riu Als Països Catalans n'hi ha abundants exemples, com ara el pas de Collegats, a la Noguera Pallaresa, el del Ter, a les Guilleries, o l’avenc del Xúquer, a la Vall de Cofrents

Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc

La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi…

Es produeix habitualment en condicions atmosfèriques estables, sense intercanvis verticals de masses d’aire, com l’estratosfera o als indrets que per llur relleu afavoreixen l’estancament de l’aire valls tancades, cubetes, etc La inversió pot produir-se en períodes més o menys llargs, i sobretot a l’hivern, quan els moviments convectius són menys acusats Als Països Catalans el cas més conegut és el de la plana de Vic, que fou estudiat per Eduard Fontserè el 1937 en la conca d’erosió del centre d’Osona, oberta només pel pas del Congost, molt sovint s’hi embassa l’aire a l’hivern i origina…

Solien anar a càrrec de religiosos o de comunitats de ramaders Eren especialment importants als Pirineus —fora de la Ribagorça, on aquesta missió era confiada, en general, als monestirs— l’hospital de Benasc, que vetllava el congost de l’Éssera el de Sant Nicolau dels Pontells, anomenat de Viella el de la Bonaigua i el refugi de la Mare de Déu d’Ares, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, que protegien l’accés més transitat a la Vall d’Aran l’Hospitalet de Santa Magdalena, a la ruta del Pallars a la Seu d’Urgell també a l’Alt Urgell, el refugi de Sant Joan de l’Erm l’Hospitalet…

Les formes superficials són congost , dolina , lapiaz , pòlie , relleu ruïniforme , uvala , i les subterrànies avenc , caverna , cova , exsurgència , ponor , ressurgència , font vauclusiana , etc Per extensió, hom qualifica de càrstic tot relleu caracteritzat per processos de dissolució de les roques calcàries i també gipsoses de guix o salines de sals gemma, potàssica, etc, bé que no presenti una gamma completa de fenòmens i formes de relleu càrstics Varia segons les condicions climàtiques hom distingeix un relleu càrstic de la zona mediterrània o nu , on els massissos calcaris…