Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
fanariota
Història
Dit especialment de l’aristocràcia grega que, entorn del patriarca, a Constantinoble, aconseguí de sobreviure després de la caiguda de l’Imperi.
Els seus memebres ocuparen càrrecs importants en el govern de la Sublim Porta, als s XVII i XVIII Aprofitant la decadència de l’imperi Otomà i de l’Església, les famílies fanariotes es convertiren en l’elit intellectual de Constantinoble, activaren la cultura, impulsaren l’esperit nacional grec i foren la base de la renaixença espiritual del poble, que havia de culminar amb la revolució alliberadora del 1821
constantinopolità | constantinopolitana
literatura bizantina
Literatura
Nom donat al període medieval de la literatura grega, que hom sol circumscriure entre el regnat de Justinià (527) i la caiguda de Constantinoble (1453).
Hom pot incloure-hi també el període anterior, dominat per la literatura patrística patrologia, especialmente el seu segle d’or segles IV-V Hi destaquen els alexandrins Atanasi 295-373 i Ciril d’Alexandria 380-444 els capadocis Basili el Gran ~ 329-379, Gregori de Nazianz 330-390 i Gregori de Nissa ~ 334-394 els antioquens i palestinencs Ciril de Jerusalem ~ 315-387, Diodor de Tars ~ 330-392, Epifani de Salamina ~ 315-403, Joan Crisòstom ~ 344-407, Teodor de Mopsuèstia ~ 350-428, Procle de Constantinoble mort el 444, Teodoret de Cir ~ 393- ~466 Hom sol dividir la literatura…
monotelisme
Cristianisme
Doctrina que defensa una única voluntat en Crist.
Sorgí, al s VII, del monoenergisme unitat d’energia o d’operació i representava una nova forma de monofisisme, dins el corrent neocalcedonià que intentava de compaginar les doctrines monofisites amb les afirmacions del concili de Calcedònia Es difongué amb l' Ekthesis , obra redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i promulgada per l’emperador Heracli El monotelisme fou condemnat pel concili III de Constantinoble 680-681
eparca
Història
A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble.
Era el representant suprem del senat de la ciutat, responsable de l’ordre i els proveïments i de l’administració de la justícia Al s XIII, el càrrec passà a ésser honorífic
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes…
ecumènic | ecumènica
Cristianisme
Que concerneix l’Església universal o la representa.
En aquest sentit, hom parla de concili ecumènic concili o del patriarca ecumènic de Constantinoble patriarca
dei
Història
Títol donat als capitosts corsaris i als oficials de geníssers que, durant els s. XVI-XIX, governaren les regències otomanes del nord d’Àfrica (Alger, Tunis i Trípoli).
Actuaven en nom del soldà de Constantinoble però, de fet, només la soldadesca, que els elegia, limitava llur autoritat
sincel·le
Història
En l’imperi Bizantí, títol, creat per l’emperador Lleó VI, que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.
En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca
èctesi
Cristianisme
Exposició de fe.
És coneguda sobretot la redactada pel patriarca de Constantinoble Sergi i publicada per l’emperador Heracli, el 638, la qual expressava una doctrina favorable al monotelisme