Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
homínids

Arbre filogenètic dels humans
© Fototeca.cat
Antropologia
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins que actualment inclou un sol gènere vivent, Homo, amb una sola espècie, H. sapiens, i una sola subespècie, H. sapiens sapiens (home).
Principals representants de la família dels homínids taxó jaciment espècimens sinonímies Australopithecus afarensis Hadar Etiòpia AL288, Lucy Laetoli Tanzània Australopithecus africanus Taung Àfrica del Sud nen de Taung Sterkfontein Àfrica del Sud Mrs Pless, Sts 5 Plesianthropus transvaalensis Makapan Àfrica del Sud Australopithecus prometeus Australopithecus robustus Swarktrans Àfrica del Sud Sk 48 Paranthropus crassidens Australopithecus boisei Olduvai Tanzània OH 5 Zinj Zinjanthropus boisei Koobi Fora Kenya KNM-ER 406, KNM-ER 732, KNM-WT 17000 Homo habilis Olduvai Tanzània OH 16 George, OH…
cova

Cova amb estalagtites i estalagmites a les Muntanyes Guadalupe
© Corel / David Bunnell
Geomorfologia
Cavitat natural on predomina el component horitzontal.
La majoria es formen a conseqüència de la dissolució de la roca per l’aigua carst Les roques on es desenvolupen són sedimentàries la majoria ho fan en roques carbonatades, principalment calcàries, tot i que poden estar metamorfitzades en marbres d’altres roques on abunden són als conglomerats de ciment calcari, als guixos, les sals i els gresos Les coves corresponen a la zona en què les aigües subterrànies formen el mantell freàtic, i es desplacen més o menys horitzontalment La majoria de coves actuals són restes de zones inundades antigues en què el nivell freàtic ha baixat i ara són seques…
occità
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, anomenada també llengua d’oc, pertanyent a l’agrupament lingüístic gal·loromànic.
La denominació llengua d’oc procedeix de la veu oc , en occità “si’ L’occità és la llengua pròpia d’Occitània i constitueix, doncs, una de les llengües ètniques parlades al territori de l’actual Estat francès Quant als límits —que cal traçar atenent l’extensió de les altres llengües veïnes—, hom pot assenyalar, pel que fa als parlars oc / oïl , que la línia divisòria entre ambdós no sembla pas haver variat gaire des de l’edat mitjana hom pot fixar-la partint de la confluència dels rius Garona i Dordonya, seguint el curs de la Gironda i, per Angulema, fins a Châteldon A partir d’…