Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sit
Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on és ocasional als Països…
escrivà
Història del dret
Persona que tenia al seu càrrec la redacció i l’autenticació d’actes i contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives.
La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes
verderola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16,5 cm, que és de color groc amb el carpó castany, el dors llistat de verd brunenc i té marques fosques al cap.
El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans
gratapalles
Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional
repicatalons
Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans
música castellana
Música
Art musical de l’àrea cultural castellana de la península Ibèrica.
De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el Cant de la Sibilla…