Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
esquirol
Història
Obrer que, quan els seus companys es declaren en vaga, continua treballant o reemplaça un obrer en vaga.
Sembla que el nom deriva dels teixidors de l’Esquirol que reemplaçaren, durant la vaga del 1855, els obrers de Manlleu
esquirol

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
hedera.baltica (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, d’uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d’enfilar-se pels arbres.
La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per animals molt…
esquirol volador

Esquirol volador (Petaurus breviceps)
David Cook (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Nom donat a uns dotze gèneres de mamífers rosegadors de la família dels esciúrids, d’uns 30 cm de llargada, caracteritzats pel fet de tenir una expansió de la pell, anomenada patagi, que s’estén a ambdós costats del tronc entre els membres anteriors i els posteriors.
Estrictament nocturns i arborícoles, poden llançar-se d’un arbre a un altre, planejant amb l’ajuda del patagi Habiten a Àsia, Amèrica i l’Europa oriental, i entre els més importants es destaca el gènere Petaurus En el passat els esciúrids foren un grup molt comú als boscs subtropicals del Miocè i del Pliocè europeu Tot i que ja eren presents en el Miocè inferior d’Europa, foren especialment abundants en el Miocè mitjà, gràcies a la major expansió dels boscs subtropicals Els esquirols voladors foren freqüents entre les faunes de micromamífers del Miocè mitjà dels jaciments del castell de…
gàbia d’esquirol
Electrònica i informàtica
Tipus de rotor constituït per conductors rígids units per cada cap a un anell conductor formant una disposició que recorda una gàbia d’esquirol.
És molt emprada en els motors d’inducció
ulls de gat
Ulls blancs, que tenen la pupil·la blava.
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…
enrotllament
enrotllament de l’estator d’un alternador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conjunt de conductors aïllats, enrotllats al voltant d’un nucli magnètic o disposats en ranures, que constitueix el circuit elèctric de certs aparells, i especialment de les màquines elèctriques.
Solen ésser subdividits en bobines connectades convenientment Els conductors són correntment de coure electrolític o bé d’alumini, en forma cilíndrica o de barres trefilades L’aïllament pot ésser de diverses menes cotó, seda, mica, esmalt, etc, i és classificat d’acord amb la temperatura que pot suportar Els enrotllaments reben diferents noms, segons llur constitució, forma o missió Així, segons que rebi o forneixi corrent, hom parla d’enrotllament inductor o induït, respectivament Segons llur distribució espacial, hi ha enrotllaments concentrats i distribuïts , emprats segons la forma dels…
boicot
Sociologia
Dret internacional
Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir.
És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant…
motor elèctric
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.
Segons el tipus de corrent elèctric amb què funcionen cal distingir entre motors de corrent continu i motors de corrent altern Els motors de corrent continu , essencialment anàlegs a les dinamos dinamo , són alimentats amb corrent continu mitjançant l’excitació adequada màquina elèctrica Per a l’engegada hom disposa sovint d’un reòstat d’engegada en sèrie amb l’induït, a fi de limitar el corrent inicial La velocitat d’aquests motors pot ésser variada regulant el flux inductor o bé la tensió de l’induït per diversos procediments per exemple, mitjançant tiristors Els motors de corrent altern…