Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
estrada
Construcció i obres públiques
Part d’una sala, una habitació, etc, en què el sòl és més elevat que el que el de la resta, destinada a col·locar-hi un tron, una cadira, un llit, etc.
rebel·lia
Dret processal
Situació jurídica del demandat, imputat o processat que no compareix davant l’autoritat judicial que l’ha requerit: situació objectiva en un procés civil, subjectiva en un de criminal.
A l’Estat espanyol, la incompareixença del rebel no constitueix obstacle per a la continuació del procés hom crea la ficció jurídica per la qual totes les resolucions i providències li són comunicades en estrades estrada La sentència té plena eficàcia, bé que subjecta a la condició resolutòria durant el temps que el condemnat té dret a ésser escoltat rescissió
sainet
Música
Peça de teatre en un sol acte, de caràcter còmic i popular, que generalment era representada entre els actes o a la fi d’una obra de més extensió.
Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
bema
Arqueologia
Cristianisme
A Síria, estrada on hi ha el setial del bisbe i dels concelebrants, situada al mig de la nau.
música de Montevideo
Música
Música desenvolupada a Montevideo (Uruguai).
La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…
schola cantorum
Música
A les antigues basíliques cristianes, estrada rectangular, envoltada per una barana de marbre, situada al centre de la nau davant mateix del presbiteri, on es col·locaven els cantors.
Per extensió, el nom de schola cantorum es donava també als cantors
literatura guatemalenca
Literatura
Literatura desenvolupada a Guatemala.
Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg…
schola cantorum
Arquitectura
A les antigues basíliques cristianes, estrada de planta rectangular, relacionada amb el bema siríac, situada al centre de la nau, davant l’altar, que hom reservava per als cantors.
Envoltada per una barana de marbre transenna , contenia a banda i banda els ambons, més elevats, per a llegir-hi l’epístola i l’evangeli Exemples conservats són, entre d’altres, la de San Clemente, a Roma, i la de San Vitale, a Ravenna