Resultats de la cerca

De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…

D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans

Tenen generalment dos parells d’ales membranoses, les posteriors més petites que les anteriors, a les quals són unides per mitjà de ganxos La boca és mastegadora o llepadora, però sempre amb fortes mandíbules, els ulls són composts i els tarsos tenen cinc artells Els tubs de Malpighi són molt nombrosos, i les femelles estan proveïdes d’oviscapte o d’agulló Tenen metamorfosi completa Les larves àpodes són paràsites d’altres animals, o bé són alimentades pels progenitors o pels servents de la colònia en el cas que siguin colonials, o bé són fitòfagues Aquest ordre inclou al voltant d’un milió d…

Al cap presenten antenes llargues i multiarticulades, ulls grossos i sortints i un aparell bucal xuclador i mastegador Del tòrax surten dos parells d’ales gairebé iguals, membranoses i molt reticulades, i tres parells de potes amb cinc artells tarsians L’abdomen té 10 segments, i els mascles poden tenir cercs a l’últim Són insectes típicament depredadors, sobretot les larves, que es nodreixen de paràsits forestals L’espècie més típica és la formiga lleó Myrmeleon formicarius Representants més improtants de l'ordre dels neuròpters subordre dels osmiloïdeus família dels dilàrids…

Les larves tenen unes mandíbules potents, amb nombroses dents, i es nodreixen de formigues El gènere més representatiu és la formiga lleó

Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de…

És emprada com a esquer per a parar rateres

L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…