Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
música de Vilanova i la Geltrú
Música
Música desenvolupada a Vilanova i la Geltrú.
Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’…
concepcionista
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa de Missioneres de la Immaculada Concepció, fundada a Mataró l’any 1850 per Alfonsa Cavin i Millot i el bisbe de Barcelona Domènec Costa i Borràs, per a l’assistència i l’educació de noies.
Tenen cases a Mataró, Vilassar de Dalt, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Barcelona, Agramunt i Sant Hilari Sacalm, i la congregació s’ha estès per Espanya, Itàlia, l’Amèrica del Sud i l’Àfrica occidental
clarissa de la Divina Providència
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada per Teresa Argunyol i Fontseca a la vila de Gràcia (Barcelonès) el 1849, amb una forma de vida que combinava la clausura i l’ensenyament.
El 1969 es produí una escissió entre els convents que preferien la clausura papal —Figueres fundat el 1852, Torroella de Montgrí 1854, Reus 1866, la Vall d’Uixó 1894 i Barcelona— i els que continuaren dedicats a l’ensenyament —Badalona 1853, Vilanova i la Geltrú 1858, Mataró 81859, Banyoles 1862, Vinaròs 1878, Olot 1892 i l’Escala 1959— El monestir de Figueres s’ha unit al de clarisses de Castelló d’Empúries i construeixen un momestir prop de Roses
josefina
Cristianisme
Membre de l’Institut de Filles de Sant Josep o Germanes Josefines de la Caritat, fundat a Vic el 1877 per Caterina Corominas i Agustí, dirigida per Pere Costa, prepòsit de l’Oratori de Vic.
Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú
casino
Entitats culturals i cíviques
Història
Associació privada, de caràcter recreatiu i cultural, similar a les denominades club, centre, cercle, ateneu
, etc.
El seu local disposa sovint de sales de lectura, de joc, de billar o de festes Es difongueren a Europa des de mitjan s XIX seguint el model dels clubs anglesos el fet de pertànyer llurs socis a un determinat grup social o professional o a una mateixa tendència política motivà sovint l’aparició de més d’un casino en una mateixa població casino agrícola, casino militar, casino dels senyors, casino liberal, casino republicà Als Països Catalans han destacat el Casino Balear 1841, el Casino Gerundense 1845, el Casino Barcelonès 1845, el Casino Mercantil Barcelonès, el Casino Aliança del Poblenou…
teresiana
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Tarragona el 1876 per Enric d’Ossó, amb un grup de noies que es preparaven per a mestres d’escola.
Procedien de l’arxiconfraria teresiana o congregació de filles de Maria Immaculada i de Santa Teresa Inicialment s’anomenà Agrupació de Professores Catòliques Seglars, però el 1879 es redactaren les seves constitucions religioses i es convertiren en congregació religiosa El 1878 fundaren el primer collegi a Vilallonga del Camp i el 1882 ja eren 40 membres, gairebé totes mestres amb títol oficial Foren aprovades definitivament per Roma el 1908 Es dediquen a l’ensenyament i a les missions, tenen una editorial de texts d’ensenyament i pietosos i la revista de temes escolars Jesús Maestro Té la…
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a el jornal de terra és propi de la Seu d’Urgell 29,77…
orientació subaquàtica

Participants en el Campionat de Catalunya d’orientació subaquàtica
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat principalment en llacs i pantans que consisteix a seguir un recorregut predeterminat sota l’aigua amb l’ajut d’un mapa i un aparell d’orientació.
Els practicants van equipats amb escanfandre autònom, monoaleta i boia de superfície Les proves individuals poden ser sense referències o M , amb referències o 5 punts i en estel També hi ha la prova per equips, la qual té una variant coneguda com prova Monk S’originà a la Unió Soviètica durant la dècada de 1950 Poc després s’estengué per Europa central Les primeres competicions s’organitzaren al llac Maggiore d’Itàlia 1961 i al llac Wörthersee d’Àustria 1962 La primera competició internacional es disputà a Crimea l’any 1965 i hi participaren submarinistes de l’URSS, Bulgària, Hongria, Itàlia…
indià | indiana

L´edifici neoclàssic de l´Hospital Xifré, a la dreta de la riera d´Arenys (Maresme)
© Fototeca.cat
Sociologia
Persona emigrada que ha tornat d’Amèrica.
Als Països Catalans, reberen el nom d'indians o americans els catalans que marxaren a terres americanes durant la primera meitat del segle XIX i que retornaren a la seva localitat d'origen, generalment havent-hi fet fortuna Solien marxar de joves, preferentment, de les comarques costaneres, i s'installaven a les colònies d'ultramar, especialment Cuba, Puerto Rico, el Brasil, l'Argentina i Mèxic, on feien fortuna en negocis relacionats amb el tabac, el sucre, el comerç, etc Amb la riquesa aconseguida encarregaven la construcció de mansions sumptuoses a les seves viles…
frenologia

Dibuix de les àrees del cervell amb les respectives funcions psíquiques
Antropologia
Teoria sobre la correspondència de les funcions cerebrals i llur localització.
Formulada per FJ Gall, postulava que les funcions psíquiques són localitzades en unes àrees determinades del cervell, que a major desenvolupament d’aquestes àrees correspon una intensitat anàloga de les funcions que hi radiquen, i que aquest desenvolupament es reflecteix en la morfologia externa de la caixa cranial, cosa que permetria, mitjançant un examen del cap, de descobrir les tendències innates dels individus Bé que hom ha demostrat que el primer dels supòsits de la frenologia és en gran part cert, el caràcter fallaciós dels altres abocà al fracàs els intents d…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina