Resultats de la cerca

Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas

És format per tres nuclis urbans Mònaco, Montecarlo i La Condamine Les primeres notícies sobre activitat musical tenen relació amb Benet XIII 1394-1417, el papa d’Avinyó, que hi residí durant un temps amb la seva cort i que protegí compositors i instrumentistes Ja al segle XVI, se sap l’existència de diversos organistes i mestres de capella, com Giacomo Vignale o Pietro San Giorgio, noms que revelen els estrets contactes que el principat mantenia amb Itàlia Fins i tot es té notícia de l’activitat d’algun orguener italià a Mònaco, com és el cas del genovès Giovanni Oltrachino,…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

La federació internacional en reconeix 27 modalitats Conegut ja pels antics egipcis, els grecs i els romans, com també pels maies, gairebé exclusivament com a activitat ritual, fou molt estès durant l’alta edat mitjana, bé que les diverses modalitats i regles no foren precisades fins a la segona meitat del segle XIX Al País Valencià, hom hi juga segons una modalitat autòctona, coneguda com pilota valenciana , que ja era practicada a l’edat mitjana i que continua gaudint d’una gran popularitat Hom hi sol jugar en espais tancats que reben la denominació de trinquet   en les variants d' escala i…

Història El mot prové del llatí musivum opus , terme creat a Roma vers la fi del segle I aC per indicar les decoracions fetes amb tècnica que adornaven les fonts i les coves, llocs que consagrats a les muses, rebien el nom de musae , i llur decoració, el de musivum opus Dins el treball del mosaic cal distingir dues grans categories el mosaic de paviment i el mural A Gòrdion hom ha descobert mosaics de paviment fets amb palets de riu de diferents colors, que daten del segle VIII aC Aquesta tècnica simple fou emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC Pella, i més tard a Sicília La invenció…

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…

Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com…