Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
fàustic | fàustica
Literatura
Relatiu al Faust de Goethe i a l’actitud representada pel protagonista.
Spengler aplica aquest qualificatiu a la civilització occidental, i especialment a la germànica
il·luminat | il·luminada
Cristianisme
Membre d’una societat secreta (Illuminatenorden), eticoreligiosa, fundada l’any 1776 a Ingolstadt (Baviera) per A. Weishaupt i dissolta ’any 1784 per l’elector de Baviera.
Foren memebres d’aquesta societat, entre altres, Goethe i Herder
gènere epistolar
Literatura
Modalitat literària basada en la correspondència entre escriptors, o artistes en general, o bé en produccions literàries escrites en forma epistolar però que no formen part d’una correspondència estricta (epistolari).
En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós
divan
Literatura
A la literatura islàmica, col·lecció d’obres poètiques d’un autor.
En època moderna —a partir del Romanticisme, sobretot— el terme ha estat usat per a designar colleccions de poemes de tema exòtic, com ara West-östlicher Diwan ‘Divan occidental-oriental’, 1819, de Goethe, i Diván del Tamarit 1936, de FGarcía Lorca
fosforisme
Literatura
Escola literària sueca.
El nom deriva de la revista “Phosphoros” 1810-14, entorn de la qual s’agrupaven poetes com Atterbom, Palmblad i altres Bàsicament romàntica, l’escola admetia també tendències neoclàssiques i era influïda tant per Schelling com per Goethe i per Schiller
balada
Literatura
A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular
), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.
Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés
satanisme
Art
Literatura
Religió
Esoterisme
Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, mantinguda sobretot per escriptors romàntics, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs (missa negra).
Idealitzat en el bandit generós o en el delinqüent sublim portats a la perfecció per GGNByron i per PBShelley —la seva escola és coneguda per The Satanic School —, el satanisme derivà en blasfèmia i obscenitat en l’obra del marquès de Sade i d’alguns llibertins francesos s XVII-XVIII També apareix en l’obra de Dostojevskij i en André Gide N'existeix també un parallel artístic en el “canibalisme” o “dolorisme” d’EDelacroix, illustrador del Faust de Goethe i dels poemes satànics de Byron
morfologia
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les formes dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en la frase o oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi
.
La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït en…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i,…
anatomia comparada
Anatomia
Branca de l’anatomia que té per objecte l’estudi anatòmic comparatiu d’una mateixa estructura (un òrgan, un aparell, etc) en diferents éssers vius per tal d’establir analogia
i homologia
, o diferències.
Els primers estudis coneguts d’anatomia comparada són deguts a Aristòtil, el qual descriví i comparà diversos òrgans, i aparells de molts animals Després d’Aristòtil, bé que els estudis descriptius sovintejaren, pràcticament no es realitzaren estudis d’anatomia comparada fins als s XVII i XVIII, en què, sobretot Marco Aurelio Severino, Buffon, Goethe, i Geoffroy Saint-Hilaire, treballaren en aquest respecte Fou, però, Cuvier, el “pare de l’anatomia comparada”, el qual en publicar entre el 1800 i el 1805 les seves Leçons d’anatomie comparée , sistematitzà, ordenà i valorà…