Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
macip | macipa
Folklore
A la costa de Llevant, encarregat d’organitzar i dirigir una festa de poble.
Els macips anaven a cercar les balladores que havien de prendre part a les danses i ruixaven els assistents amb almorratxes
macip | macipa
Aprenent d’un ofici.
macip | macipa
Servent, persona que està al servei d’altri.
macip de ribera
Història
El qui tenia per ofici transportar manualment mercaderies entre la ribera del mar o del riu i la ciutat.
Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus mancipia , però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770 amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres A partir de la segona…
cap de pastera
Macip major de forn o fleca.
descarregador | descarregadora
Oficis manuals
Persona que té per ofici carregar i descarregar les mercaderies al moll, en un tren, etc.
Del s XV al XIX, el descarregador del moll rebia generalment el nom de descarregador de marina N'hi havia molts que eren alhora pescadors i calafats Llurs activitats eren complementàries de les del bastaix de capçana o del macip de ribera
bastaix

Representació de bastaixos en un capitell de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© Gemma Roset
Oficis manuals
El qui té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana ( bastaix de capçana
), d’una corda ( bastaix de corda
), d’una barra ( bastaix de barra
), etc.
Antigament els bastaixos treballaven regularment a la ribera de la mar, d’on prové la denominació habitual de bastaix de ribera , que esdevingué sinònima de la de macip de ribera, i s’encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, al pes del rei bastaix del pes del rei , als magatzems particulars, i viceversa Els bastaixos es feien responsables dels productes que transportaven A Barcelona l’ofici existia ja el 1268 Gràcies al servei de transportar, des del 1323, la pedra de Montjuïc per a l’obra de Santa Maria del Mar, el qual…
manierisme
Retrat d’home jove, d’Agnolo Bronzino (1503-1572), pintor italià de la segona generació del manierisme i gran retratista
© Corel Professional Photos
Art
Estil artístic de l’art occidental que es delimita a Europa des del 1520 fins al 1600, aproximadament.
Aquest terme fou utilitzat per G Vasari en manifestar que els deixebles de Miquel Àngel pintaven a la maniera del mestre La historiografia ha fixat —bàsicament en pintura— les característiques més remarcables del manierisme en tractar-se d’un moment de pugna entre l’anticlassicisme i el classicisme, la forma es desintegra partint de la figura serpentinata l’idealisme es concreta i assoleix un to fantàstic i insòlit hi ha una gran predisposició a l’excentricitat i al desbaratament els elements arquitectònics —en pintura— no delimiten un espai, sinó que l’amaguen, i provoquen la curiositat de…
art català

Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…