Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
mart

Mart comú
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa…
mart
Indumentària
Pell del mart com a pell preciosa, utilitzada en la fabricació o en el guarniment d’abrics i de capes i en altres peces que serveixen d’abrigall.
mart
Ferro.
marcià | marciana
asteroide

Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat…
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler…