Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
murta
murta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.
Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…
epèntesi
Lingüística i sociolingüística
Inserció en un mot d’un fonema no etimològic (per comoditat articulatòria, per analogia, etc).
Són casos d’epèntesi la b de cambra < llat CAMERA i la segona r de murtra < llat MYRTA
mirtàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes llenyoses perennifòlies, de fulles simples, generalment oposades, i amb glàndules oleíferes aromàtiques, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb estams nombrosos i amb ovari ínfer, i de fruits drupacis o bacciformes.
Comprèn més de 3 000 espècies, pròpies de països càlids o temperats càlids Mirtàcies més destacades Eucaliptus sp eucaliptus , febrer Eucaliptus diversifolia eucaliptus carri, carri Eucaliptus globulus eucaliptus, febrer Eugenia sp eugènia Myrciaria cauliflora jaboticaba Myrtus communis murta , murtra Psidium guajava guaiaber Syzygium aromaticum claveller
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…