Resultats de la cerca

L’albarda és subjectada mitjançant la cingla que rodeja el ventre de la cavalleria, i a vegades també mitjançant el pitral i la rebasta, brides amples de corretja que la fixen en sentit longitudinal Hi ha moltes menes d’albardes, pròpies de cada contrada concreta

Els esquís són similars als utilitzats a la neu, una mica més amples, corbats per l’extrem davanter per tal de muntar les onades Tenen una mena de peücs de goma on es colloquen els peus L’esquiador és arrossegat per un cap de 21,9 m de llarg que acaba en una empunyadura similar a la d’un trapezi de circ La primera dificultat és a la sortida, quan la llanxa encara no té prou velocitat i l’esquiador ha de mantenir un equilibri precari Naturalment, és un esport íntimament lligat a la motonàutica, i com aquella es pot desenvolupar bàsicament en dos medis el mar i les aigües interiors llacs,…

Tingué un gran desenvolupament en els estils romànic i gòtic La grandària de l’obertura, a la part de fora, es va reduint progressivament mitjançant les arquivoltes i els brancals esbiaixats fins a arribar a la reduïda obertura d’accés Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’ arquivolta La profusió d’arquivoltes permetia de tenir un espai on presentar les nombroses escenes allegòriques necessàries per a satisfer la intenció narrativa pròpia de l’art medieval Hom disposava aquestes escenes generalment en sentit radial en el romànic i longitudinal en el gòtic

Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m

Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell

Sovint deriva de pràctiques esportives ja existents, modificades Està molt relacionat amb l’augment del turisme en zones de muntanya a Catalunya, hom els practica sobretot al Pallars Jussà, al Pallars Sobirà, a la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya Entre els més practicats hi ha els anomenats barranquisme, hidrotrineu, hidrobob, l’esquí de riu, el salt de pont, l’heliesquí, a més de l’ala de pendent, el descens en bot i el tresc

L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…

És propi del Pallars i la Ribagorça, i al Pont de Suert s'hi celebra una fira

Utilitzada a les Illes Balears, al País Valencià, a la Ribagorça, al Pallars, al Baix Ebre i a Aragó

De caràcter carnavalesc, es balla als Pirineus, des del Pallars al Vallespir Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol