Resultats de la cerca

Definit formalment el 1971, ha adquirit d’aleshores ençà un gran èxit en ambients informàtics universitaris i extra-universitaris per la seva simplicitat i claredat estructurals És anomenat Pascal en honor del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal

Equival a la pressió d’1 newton per metre quadrat, o sia 1 Pa = 1N/m 2 Rep el seu nom del físic Blaise Pascal

L’hexagram format és anomenat hexagram místic El dual d’aquest teorema és el teorema de Brianchon

Presenta tres formes, segons que sigui 0 < K < 2 a cargol hiperbòlic , amb un llaç d’origen, K > 2 a > 0 cargol ellíptic , en el qual ha desaparegut el llaç a causa de l’existència d’un punt conjugat o K = 2 a cardioide El cargol de Pascal és una concoide d’una circumferència respecte a un dels seus punts Fou descrit per Étienne Pascal, pare de Blaise Pascal

Representat particularment pels jesuïtes, el laxisme suscità una llarga polèmica entre aquests i els jansenistes, de la qual són reflex Les provinciales de Pascal

Un hexàgon d’aquest tipus s’anomena un hexàgon de Brianchon , i el punt de concurrència s’anomena punt de Brianchon Aquest teorema és el dual del teorema de Pascal

Establertes les dues primeres línies, les successives són obtingudes collocant la unitat com a primer i últim element, i com a elements intermedis els nombres resultants de la suma dels dos elements contigus de la fila anterior El triangle de Tartaglia és anomenat també triangle de Pascal

Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de…

Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…