Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Pascal
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació creat el 1968 per Niklaus Wirth (de la Universitat Politècnica Federal de Zuric) com a eina de clarificació i aprenentatge de la programació per a estudiants universitaris.
Definit formalment el 1971, ha adquirit d’aleshores ençà un gran èxit en ambients informàtics universitaris i extra-universitaris per la seva simplicitat i claredat estructurals És anomenat Pascal en honor del matemàtic i filòsof francès Blaise Pascal
pascal
Física
Unitat SI de pressió i tensió.
Equival a la pressió d’1 newton per metre quadrat, o sia 1 Pa = 1N/m 2 Rep el seu nom del físic Blaise Pascal
teorema de Pascal

Teorema de Pascal
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual els tres punts d’intersecció dels costats oposats d’un hexàgon inscrit en una cònica determinen una recta anomenada recta de Pascal.
L’hexagram format és anomenat hexagram místic El dual d’aquest teorema és el teorema de Brianchon
cargol de Pascal
Matemàtiques
Corba plana, tancada i simètrica respecte a l’eix X, l’equació de la qual és, en coordenades polars, r = 2a cosφ + K.
Presenta tres formes, segons que sigui 0 < K < 2 a cargol hiperbòlic , amb un llaç d’origen, K > 2 a > 0 cargol ellíptic , en el qual ha desaparegut el llaç a causa de l’existència d’un punt conjugat o K = 2 a cardioide El cargol de Pascal és una concoide d’una circumferència respecte a un dels seus punts Fou descrit per Étienne Pascal, pare de Blaise Pascal
principi de Pascal
Física
Un dels principis fonamentals de la hidroestàtica, segons el qual la pressió exercida en qualsevol punt d’un fluid, que omple totalment l’espai que el limita, es transmet integralment en totes direccions.
laxisme
Cristianisme
Tendència moral antirigorista dels s. XVI i XVII.
Representat particularment pels jesuïtes, el laxisme suscità una llarga polèmica entre aquests i els jansenistes, de la qual són reflex Les provinciales de Pascal
teorema de Brianchon

Teorema de Brianchon
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si un hexàgon té els costats tangents a una cònica, aleshores tres de les seves diagonals són concurrents.
Un hexàgon d’aquest tipus s’anomena un hexàgon de Brianchon , i el punt de concurrència s’anomena punt de Brianchon Aquest teorema és el dual del teorema de Pascal
triangle de Tartaglia
Matemàtiques
Disposició triangular de nombres enters que en línia horitzontal dóna ordenadament els coeficients de la potència n-èsima del binomi (a+b).
Establertes les dues primeres línies, les successives són obtingudes collocant la unitat com a primer i últim element, i com a elements intermedis els nombres resultants de la suma dels dos elements contigus de la fila anterior El triangle de Tartaglia és anomenat també triangle de Pascal
hidroestàtica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el comportament mecànic dels líquids i, per extensió, de molts gasos quan es troben en equilibri dins un camp de forces.
Històricament, la hidroestàtica ha estat la part on més aviat hom arribà a una primera formulació precisa dels coneixements Arquimedes al segle III aC i a la fomra pràcticament definitiva Pascal al segle XVII El concepte fonamental de la hidroestàtica és el de la pressió, conseqüència del fet que els líquids més usuals tots els newtonians i molts dels no newtonians no poden resistir, en repòs, esforços de cisallament i, per tant, exerceixen sobre qualsevol superfície una força perpendicular a aquesta De l’estudi del líquid com a medi continu hom dedueix l’equació fonamental de…
àlgebra

Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…