Resultats de la cerca

Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els…

A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran simplicitat psicològica…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…