Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
música del Perú
Música
Música desenvolupada al Perú.
Mentre fou colònia espanyola 1526-1822, la música conreada pels estaments dominants del Perú fou únicament i exclusiva de tradició europea i impermeable a la influència autòctona, si s’exceptuen alguns textos en quítxua, com ara l’obra religiosa polifònica intitulada Hanacpachap 1631 La vida cultural estigué en general dominada per l’Església, que concebé la música com un instrument d’evangelització A Cuzco, la catedral i el seminari de San Antonio Abad 1598 posseïen la principal collecció de manuscrits musicals, i s’hi formà una notable escola de música polifònica A la ciutat…
bàlsam del Perú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut, per incisió, de l’arbre Myroxylon pereirae
, papilionàcia de l’Amèrica Central.
És un líquid espès, d’un vermell fosc, d’olor agradable semblant a la vainilla, de gust amarg, insoluble en aigua i soluble en alcohol no se solidifica En la seva composició predominen els olis essencials formats per èsters dels àcids benzoic i cinàmic És emprat en cosmètica per la seva aroma, i, a causa de l’acció balsàmica i estimulant que produeix, és aplicat en afeccions cutànies i de l’aparell respiratori
cànem
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
literatura peruana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Perú.
S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d'…
ritus de fertilitat
© X. Pintanel
Religió
Ritus i costums pels quals l’home, sobretot de les civilitzacions agràries, ha expressat el seu reconeixement del sagrat, que es manifesta en la collita i, en general, en la fecunditat de la terra (ritus de fecunditat).
Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal remarcar el…
alstremèria
John Rusk (cc-by)
Botànica
Nom donat a diferents espècies del gènere Alstroemeria, de la família de les liliàcies, originàries de l’Amèrica del Sud i cultivades en jardineria per les seves flors originals i de colors molt diversos.
Moltes d’aquestes espècies han estat millorades fins a aconseguir flors molt vistoses i que aguanten molt en aigua Les alstremèries són molt valorades per a fer rams i composicions de flor tallada
esquerda de dessecació
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
aimara
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren…
canaris
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les tropeolàcies, de 2 a 3 m d’alçària, de fulles dividides en 5 a 7 lòbuls obtusos i profunds, i flors d’un groc de sofre, petites i nombroses, que apareixen a l’estiu.
Originària del Perú, és conreada en jardineria
granota de vidre
Peter Nijenhuis (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, amb l’astràgal i el calcani de les potes units.
Són arborícoles i habiten a Mèxic, al Perú i a l’Argentina
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina