Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
cadència perfecta
Música
Moviment de l’acord de dominant al de tònica, que crea la sensació d’un repòs tonal complet.
perfecte | perfecta
anivellar
Posar (un pla, una recta) en posició horitzontal perfecta.
eternitat
Filosofia
Religió
Caràcter d’allò que és fora del temps.
Hom contraposa l’eternitat al temps en tant que exclou tota determinació de passat i futur i és concebuda com a simple present En aquest sentit, fou definida per Boeci com la possessió eterna, simultània i perfecta d’una vida interminable interminabilis vitae tota simul et perfecta possessio En la teologia, l’eternitat és només atribut diví
exfoliació
Mineralogia i petrografia
Propietat que tenen certs cristalls de trencar-se en superfícies paral·leles a una cara cristal·lina possible.
Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre parallela a les fulles, com en la mica i en el grafit
santedat
Cristianisme
Pràctica d’una vida perfecta, a la qual són cridats tots els creients.
creu de registre
Disseny i arts gràfiques
En la impressió a més d’una tinta, cadascuna de les creus —generalment dues— situades a cada marge de l’imprès i que són resultat de la superposició de les que porta incorporades la forma corresponent a cada color.
Llur perfecta coincidència garanteix el registre de l’imprès
cadència plagal
Música
Successió de l’acord de subdominant al de tònica.
Utilitzada sovint després de la cadència perfecta, en subratlla el sentit conclusiu
maxima
Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser blanca, segons…