Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
platí
Platí
© Fototeca.cat
Química
Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIIIB de la taula periòdica.
Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…
transmissor polar
Amplificador de potència emprat en emissors en què es busca un alt rendiment energètic (idealment, una eficiència energètica del 100%), i en què el senyal multinivell a transmetre es genera separant per camins diferents els components d’amplitud (mòdul) i de fase (per això el nom de polar).
El component d’amplitud s’utilitza per a controlar el valor de la tensió d’alimentació de l’amplificador normalment commutat, de manera que el consum energètic d’aquest, directament relacionat amb el valor de l’alimentació, s’adequa a les necessitats instantànies del senyal a amplificar tensions altes per a instants en què l’amplitud dels senyal també ho és, i baixes en cas contrari El component de fase és l’entrada directa a l’amplificador, i és el mateix amplificador el que construeix el senyal modulat a la seva sortida Els amplificadors EER i ET, en què les informacions d’amplitud i de…
holmi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids.
Té un pes atòmic de 164,93, es fon a 1 470°C, el nombre atòmic és 67, actua amb el nombre d’oxidació de +3 i té un sol núclid natural, el 165, i set núclids artificials El 1880 PT Cleve identificà l’holmi present a l’erbina al cap de sis anys, Lecoq de Boisbaudran desdoblà l’erbina en l’holmi i el disprosi Element molt rar, hom no en coneix cap aplicació
comptador elèctric

Comptador elèctric monofàsic, el funcionament del qual és idèntic al del motor d’inducció; consisteix a fer girar una massa metàl·lica mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic rotatiu
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a mesurar l’energia elèctrica que és transmesa per un circuit o línia elèctrica.
El seu principi de funcionament és el següent el comptador té un element mòbil per exemple, un disc fixat a un eix que gira a una velocitat proporcional a la potència que en aquell moment passa per la línia on és connectat si la potència no varia, el comptador girarà a velocitat fixa si la potència augmenta o disminueix, la velocitat augmentarà o disminuirà en la mateixa proporció Aquest element que gira té acoblat un comptavoltes anomenat integrador L’energia produïda, transmesa o consumida en un cert espai de temps T és el producte de la potència suposada constant per aquests temps T , o…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
música del Vietnam
Música
Música desenvolupada a Vietnam.
Tot i que la cultura vietnamita té una personalitat molt clara, està molt influïda per la Xina i també, encara que menys, per l’Índia El que es considera música vietnamita s’ha anat configurant entre els segles XV i XX, després d’un període previ -segles X al XIV- caracteritzat per la forta influència de les músiques de la Xina i de l’antic regne indi de Txampa El sistema tonal de la música vietnamita és format bàsicament per escales pentatòniques, que també poden tenir dos graus auxiliars que s’usen en motius ornamentals Es coneixen dos sistemes modals principals, anomenats bac i nam , que…
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
sonata
Música
Des del segle XVII, nom donat a diversos tipus de composicions, principalment instrumentals, per a un sol instrumentista o dins dels gèneres de la música de cambra.
A l’Edat Mitjana i al Renaixement la paraula italiana sonata i els seus equivalents o adaptacions en altres llengües sonnade , sonada , sonado , sennet , etc s’utilitzaren per a denominar peces instrumentals en general en oposició a la cantata , peça per a ser cantada Al llarg dels segles XVII i XVIII, però, l’ús del terme s’anà especialitzant i acabà aplicant-se de manera quasi exclusiva a obres per a un sol instrumentista o de cambra Amb el temps es va limitar -de forma potser arbitrària- a peces per a un màxim de dos instruments la resta sol anomenar-se trio, quartet, etc L’origen de la…
element
Taula periòdica dels elements
Química
Substància que no pot ésser descomposta en unes altres de més senzilles per mètodes químics.
Totes les altres substàncies existents en la natura o produïdes artificialment són formades per proporcions definides dels elements existents Per oposició a les substàncies compostes o combinacions, hom els anomena també substàncies elementals o cossos simples El 1661, R Boyle, analitzant amb sentit crític el resultat del treball dels alquimistes, formulà el concepte d’element fent abstracció de totes les estructures metafísiques dels alquimistes i postulà que només les substàncies tangibles i ponderables podien ésser considerades com a elements, i així considerà tots els metalls del seu…