Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
ravennès | ravennesa
corona de victòria
Màrtirs amb la corona de victòria en un mosaic de Sant'Apollinare Nuovo (s VI) de Ravenna
© Fototeca.cat
Ensenyes donades com a premi al vencedor d’un combat, i, en el món cristià, atribuïdes als màrtirs.
servent dels servents de Déu
Diplomàtica i altres branques
Fórmula (llat: servus servorum Dei) utilitzada constantment a la cancelleria pontifícia, des del segle IX, en l’encapçalament dels documents papals.
El primer a adoptar-la fou Gregori I el Gran, el qual fou imitat per altres successors i dignataris eclesiàstics, fins que esdevingué exclusiva dels papes encara, però, al s XII la usaven els bisbes de Ravenna
exarca
Història
Governador que representava els emperadors de Bizanci a Itàlia i Àfrica.
El títol d’exarca, que al s IV correspongué al cap militar d’una ala o numenus , des del final del s VI es referí als magistrats imperials amb poders militars i civils residents a Ravenna i Cartago
schola cantorum
Arquitectura
A les antigues basíliques cristianes, estrada de planta rectangular, relacionada amb el bema siríac, situada al centre de la nau, davant l’altar, que hom reservava per als cantors.
Envoltada per una barana de marbre transenna , contenia a banda i banda els ambons, més elevats, per a llegir-hi l’epístola i l’evangeli Exemples conservats són, entre d’altres, la de San Clemente, a Roma, i la de San Vitale, a Ravenna
paó

Paons mascle (esquerra) i femella
(CC0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de marcat dimorfisme sexual, de 100 a 125 centímetres de llargada, cara nua i blanca, cresta de plomes rígides, cap, coll i pit blaus, ales i cua brunes, aquesta coberta de llargues plomes d’un verd i d’un daurat iridescents amb una taca oval a l’extrem, les quals pot dreçar formant ventall.
Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia,…
exarcat
Història
Circumscripció administrativa de l’imperi Bizantí a Itàlia i Àfrica, governada per un exarca.
Els exarcats foren constituïts per l’emperador Maurici amb la missió de defensar les fronteres de l’Imperi L’exarcat de Ravenna, creat el 584, sucumbí davant els atacs dels llombards 751, però sobrevisqué nominalment fins al s XII L’exarcat de Cartago, format el 587, fou envaït pels àrabs el 647 i desaparegué el 709
art paleocristià
Art
Art propi dels primers segles del cristianisme.
Participa en l’art profà romà i se'n diferencia per la funcionalitat religiosa basílica o tombes i la ideologia iconografia fins a constituir un món ben definit Es manifesta en diversos camps en la pintura i l’escultura, que són les primeres a aparèixer, a les catacumbes, en l’arquitectura, que sorgeix després de l’edicte de Milà 313, i en el mosaic, que va lligat amb la construcció d’edificis cultuals Hom considera acabat el període paleocristià amb les invasions germàniques A la part oriental de l’imperi Romà, aquest art enllaça amb l’art bizantí, sense que sigui gaire fàcil de definir-ne…
clergue regular
Cristianisme
Membre de diverses corporacions clericals, que en professa els vots religiosos i viu en comunitat, compromès espiritualment en un treball pastoral conjunt.
Institució sorgida al s XVI a Itàlia, s’hi destaquen els teatins teatí, els Clergues Regulars del Bon Jesús , fundats a Ravenna el 1526, i els Clergues Regulars de Sant Pau , fundats per Sant Antoni Maria Zaccaria el 1530 barnabita La corporació més nombrosa i important ha estat la Companyia de Jesús jesuïta Tot i que des del s XVII no han estat oficialment reconegudes noves institucions de clergues regulars, l’esperit i fins i tot el nom d’aquestes ha estat adoptat per moltes altres corporacions religioses