Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
remolí
Meteorologia
Moviment giratori i ràpid de l’aire, de petita extensió.
És una conseqüència del diferent grau d’escalfament de la superfície terrestre Aquests remolins contribueixen a la mescla de l’aire a les capes baixes de la troposfera turbulència
front
Geografia
Estructura hidrogràfica caracteritzada per un assenyalat gradient horitzontal de densitat (de temperatura, salinitat o ambdós paràmetres) que separa o delimita masses d’aigua de característiques diferents.
Acostumen a tenir associats corrents intensos, que poden generar pertorbacions, remolins, barreges o moviments verticals d’aigua Aquests últims contribueixen a transportar cap amunt les sals nutrients i, per tant, en els fronts sovint la producció planctònica es veu incrementada
nivòmetre
Meteorologia
Instrument per a mesurar la quantitat de neu precipitada.
És un recipient on la quantitat de neu recollida és expressada en millímetres de gruix de l’aigua en què es converteix la neu una vegada fosa Disposa d’una pantalla metàllica, anomenada pantalla de Nipher , que evita la formació de remolins de vent que s’enduguin la neu caiguda
fenomen de mesoescala
Geografia
.
En el cas de l’oceà, els fenòmens de mesoescala comprenen longituds d’entre uns quants quilòmetres fins a uns quants centenars de quilòmetres Alguns exemples en són les zones frontals i els remolins, generats per les inestabilitzacions dels corrents marins o per la interacció entre el vent i els contorns costaners
aleta marginal
Transports
Superfície aerodinàmica muntada a l’extrem longitudinal de les ales d’alguns avions i aproximadament perpendicular al pla d’aquestes.
La seva secció té la forma d’un perfil aerodinàmic lleugerament concavoconvex, amb la part còncava cap enfora, de tal manera que els remolins generats pels extrems respectius de l’ala i l’aleta girin en sentits oposats Així, hom aconsegueix que la resistència aerodinàmica de l’ala disminueixi fins en un 14% En alguns avions comercials aquestes superfícies prenen la forma d’una extensió en el mateix pla de l’extrem o punta de l’ala, amb un angle de fletxa més accentuat que el d’aquesta
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre…
turbulència atmosfèrica
Meteorologia
Moviment irregular de l’aire a causa de remolins sobreposats al flux general.
Aquests torbs absorbeixen una part de l’energia cinètica i provoquen irregularitats, generalment de períodes molt curts i de poca amplitud, en el valor dels elements meteorològics locals Aquest fenomen és important en la capa de l’atmosfera en contacte amb el sòl capa límit La turbulència també té lloc en altres parts de la troposfera i produeix les típiques batzegades en els avions
llit fluvial
Geografia
Espai del riu per on s’escorren les aigües.
Segons el cabal del riu, el llit pot ésser més gran o més petit així, hi ha el llit d’inundació o llit major, pel qual corre el cabal en èpoques de crescuda, i el llit d’estiatge, típic dels rius mediterranis, que corre per damunt dels sediments recents del riu El cabal normal del riu corre pel llit aparent, generalment ben delimitat pels materials arrodonits que transporta el riu Els materials del llit poden ésser formats o per la roca in situ per la qual corre el riu o per la càrrega de fons que transporta aquest, que és molt heterogènia En els fons rocallosos del llit poden formar-se les…
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
turbulència
Física
Moviment desordenat de les partícules d’un fluid en el qual, en lloc de seguir trajectòries paral·leles, com en el règim laminar, descriuen trajectòries sinuoses i formen remolins.
Hom diu que el fluid sotmès a aquest tipus de moviment té un règim turbulent La turbulència és el moviment dels cursos d’aigua i dels fluids dintre les canalitzacions En els avions i en els vehicles terrestres la turbulència té com a conseqüència un augment de la resistència a l’avanç oposada per l’aire, motiu pel qual són estudiades molt acuradament les formes aerodinàmiques per tal de trobar les que permeten d’obtenir un règim laminar sobre la més gran extensió possible de la seva superfície capa límit