Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
arameu
Lingüística i sociolingüística
Llengua o conjunt de dialectes semítics del grup occidental.
Fou parlada pel poble arameu, fins i tot després de la seva desaparició com a entitat política, i esdevingué la lingua franca del Pròxim Orient Es caracteritza pel triliteralisme, per la pèrdua de la vocal de cas en la declinació i pel fet de formar els plurals mitjançant l’annexió de sufixos És la llengua semítica que ha sofert més infiltracions estrangeres, principalment en el lèxic Poc important literàriament, fou tanmateix transmissora de la cultura grecoromana a l’Orient i de l’Orient a Europa L' arameu antic es remunta probablement ja al II millenni aC Quan els arameus caigueren sota…
bet ha-midraš
Història
Denominació de les escoles creades a Israel en època rabínica (ss V aC-VI dC) amb la finalitat d’estudiar els texts sagrats i la llei.
Els comentaris escrits que se'n derivaren foren anomenats midrašīm La bet ha-midraš rebé, també, posteriorment 100 aC-500 dC el nom de bet ha-talmud
rabinisme
Judaisme
Conjunt d’activitats intel·lectuals i religioses portades a terme en el judaisme després de la destrucció del Segon Temple (70), que constituïren una base d’organització del judaisme.
Inicialment les escoles de Babilònia i de Palestina es constituïren capdavanteres elaboració del Talmud fins que la supremacia cultural passà a la península Ibèrica s XI i a Occitània A partir del 1492 els principals focus radicaren a l’Europa Central
mitnagdisme
Judaisme
Moviment jueu ultraortodox dels mitnagdim,'oponents', perquè s'oposen al hassidisme.
No creuen en intermediaris entre Déu i l'home, i s'autoanomenen devots de la lletra de Déu El major exponent en fou el rabí Elies de Vílnius 1720-97, tingut per infant prodigi car a set anys ja estudiava el Talmud
halacà
Judaisme
Part del Talmud que conté les qüestions legals.
Inclou el dret civil i el dret ritual
falaixa
Etnologia
Individu d’una ètnia etiòpica que es distingeix sobretot per les seves creences i tradicions hebrees.
Tot i que desconeixen el Talmud, disposen d’una Bíblia escrita en llengua gueez, practiquen la circumcisió, observen el sabbath , etc Des d’un punt de vista etnològic el seu origen és controvertit Mentre algunes hipòtesis els consideren un dels diversos grups etnolingüístics àgau convertit al judaisme per emissaris hebreus provinents d’Egipte als ssII i III dC, altres situen el seu origen en comunitats jueves emigrades d’Egipte i posteriorment barrejades amb la població etiòpida autòctona, la qual haurien convertit Hom calcula el seu nombre en uns 50 000, i ocupen la regió d’…
casuística
Religió
Mètode d’estudi o d’exposició de la teologia moral a base de casos concrets i dubtosos.
Mètode ja present en la Bíblia i en els comentaris del Talmud i l’Alcorà, respon a la necessitat de superar la tensió entre l’abstracte de la llei i el concret de la realitat vital, tot defugint el rigorisme en l’aplicació de la llei moral En el cristianisme, com a fórmula d’exposició completa de la doctrina moral, comença amb la Summa de poenitentia et matrimonio 1235 de Ramon de Penyafort i ha tingut en els jesuïtes el seu màxim exponent Una figura decisiva fou Alfonso Mde Liguori Tanmateix, els excessos dels mètodes desembocaren en un legalisme superior al que hom havia…
disputa
Història
A l’edat mitjana, polèmica teològica sostinguda entre els jueus i cristians de forma oral i pública.
La iniciativa venia sempre del cantó cristià Així, predicadors com Ramon Llull 1299 i Vicent Ferrer 1414 o conversors com Arnau Sellam d’Estadella 1377 i Juan Fernández de Toledo 1389 obtingueren llicències reials per a poder sermonar o disputar a les sinagogues A Catalunya, en dues ocasions la convocatòria d’una disputa fou feta per les altes autoritats, en una de les quals, convocada per Jaume I i que tingué lloc al palau reial de Barcelona, del 20 de juliol al 8 d’agost de 1263, davant el rei, barons i prelats, Mošé ben Naḥman i uns altres rabins foren obligats a disputar amb el convers…