Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
teixidor | teixidora
Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici teixir, especialment el qui treballa en un teler a mà.
Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 17 cm, que construeixen nius penjats en forma de globus o bé d’ampolla.
S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, al S del Sàhara i al S d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels pàrids, d’11 cm, que té les parts superiors de color castany, el cap i el coll de color blanc grisenc, amb un traç negre a la cara des de darrere de cada ull, i les parts inferiors d’un blanc ocraci.
Fa el niu en forma de bola, penjat d’una branca Habita en indrets pantanosos, a les vores de rierols i estanys, al centre i a l’E de la península Ibèrica, la Camarga, Itàlia, Sicília i l’Europa oriental És comú a la Catalunya continental
teixidor
Entomologia
Insecte de l’ordre dels heteròpters, de la família dels ranàtrids, de cos estret i cilíndric, amb un llarg sifó respiratori.
De moviments lents, viu prop dels indrets pantanosos, on hi ha la seva vegetació predilecta Hom el troba rarament als Països Catalans
teixidor
Cambra d’una casa, especialment rural, on hi havia instal·lat el teler a mà particular.
teixidor de llana
Història
Oficis manuals
Menestral que teixia la llana.
Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i Mallorca 1391…
nus de teixidor
Indústria tèxtil
Nus emprat, especialment pels teixidors, per a ajuntar les dues parts d’un fil trencat.
És fet disposant un dels caps en forma de llaç escorredor al qual és introduït l’altre cap És anomenat també nus de xarxa i nus d’ungla
teixidor de seda
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de seda amb teler.
Segons el tipus de teixit que treballava, es distingien en teixidors de vels o velers veler, velluters velluter, galoners galoner o perxers perxer
teixidor de lli
Història
Oficis manuals
Menestral que fabricava teixits de lli; normalment treballava també el cotó i el cànem (en especial al País Valencià), i a vegades la llana.
A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…