Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
capcinès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte català, de transició cap a l’occità, parlat al Capcir, molt relacionat amb els altres parlars de transició de la zona de contacte del Rosselló amb la Fenolleda, el Perapertusès i el Narbonès.
Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…
blondin
Tecnologia
Transportador aeri bicable de via única, proveït d’un mecanisme d’elevació de la càrrega, i que consisteix en un carro que es trasllada damunt un cable sostenidor i accionat per un cable tractor.
El carro sol ésser format per un bastiment rectangular metàllic disposat verticalment i proveït de quatre politges de gorja fonda les dues politges superiors per a grans càrregues n'hi ha més de dues roden damunt el cable sostenidor, i les dues inferiors guien el cable del mecanisme d’elevació El carro també és proveït d’unes politges que guien el cable tractor en el seu retorn El cable sostenidor , subjectat pels extrems —mitjançant un ancoratge en l’un i un contrapès que el tesa en l’altre— a dues torres metàlliques eventualment muntades damunt rodes que li permeten de traslladar-se sobre…
ballesta
ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
pretesat | pretesada
Construcció i obres públiques
Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió o bé filferros que hom tesa prèviament o durant la construcció.
corda
Corda feta de cànem, crin, tripa, etc, que hom col·loca ben tesa entre els dos extrems de la ballesta o de l’arc de tirar sagetes i serveix per a parar l’arma.
vīnā
Música
Instrument de cordes pinçades, clàssic de l’Índia, consistent en un bambú buit coronat d’una vintena de cèrcols de fusta sobre els quals hom tesa quatre cordes de coure i d’acer, afinades a tònica, quinta, octava i quarta; unes tres altres cordes laterals, afinades a tònica i a octava, serveixen per a l’acompanyament.
A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda