Resultats de la cerca

Reberen aquest nom gran part del territoris del Sacre Imperi en què no hi havia ducats El més antic fou el landgraviat de Turíngia 1129 Quasi tots els landgraviats assoliren categories superiors ducat, electorat El darrer landgraviat sobirà fou el de Hessen-Homburg, que durà fins el 1866

Hi hagué grups de flagellants a la baixa edat mitjana, sobretot entre els moviments joaquimistes o apocalíptics A Catalunya, al s XIII, practicaven la flagellació normativa els frares de la penitència de Jesucrist o frares del sac de Barcelona i de Perpinyà, refosos aviat en el moviment augustinià L’Església condemnà els moviments de flagellants originats en la Pesta Negra del 1348 A la fi del s XIV encara hi hagué condemnes de flagellants a Aragó, a Turíngia i a la Baixa Saxònia Aquest costum es conservà en algunes processons de setmana santa fins a èpoques modernes

Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602…

Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’…

A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps Catalàunics,…

Fenomen propi de totes les religions universalistes —hom el troba en el budisme, en l’islamisme, en el mazdaisme, en algunes escoles de l’hinduisme en els temps moderns—, ho és sobretot del cristianisme Sovint és difícil de distingir-la de la simple propaganda religiosa, del proselitisme, mancats generalment d’organització i de programa definit En el cristianisme, considerada com a exigència de la mateixa acceptació de l’evangeli apòstol vol dir precisament ‘enviat’ i, per això mateix, com a tasca pròpia de tot creient, la missió fou atesa i acomplerta d’una manera molt activa per les…

L’empresonament és ordenat habitualment per representants del poder executiu o pel comandament militar i sovint ateny grups o classes de persones sense tenir en compte la culpabilitat individual El terme aparegué per primera vegada a Cuba, on el capità general Valerià Weyler  creà, el 1896, concentracions civils sotmeses a severíssima vigilància militar per tal de combatre les guerrilles antiespanyoles Procediments anàlegs foren aplicats a l’Àfrica del sud pel governador britànic Horatio Herbert Kitchener, el 1901, durant la guerra anglobòer al Japó, a partir de l’expansió militar a Àsia…

El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…