Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
vescomte
Història
A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte, generalment a la capital o en un pagus del comtat.
Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…
vescomte
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte.
Els vescomtes tenien el tractament d’ illustríssim senyor abans del 1714 tenien el d’ expectable
vescomtessa
Muller d’un vescomte.
baró
Títol nobiliari per sota del de vescomte.
vescomtat
Història
Circumscripció territorial sota la jurisdicció d’un vescomte
.
A l’època carolíngia el vescomtat no constituïa una divisió territorial dins el comtat, car aquest era subdividit en castells termenats Tanmateix, en fer-se hereditaris els vescomtes, llurs possessions acabaren generalment formant vescomtats amb entitat pròpia Durant l’època comtal foren creats dos vescomtats, el del Baix Urgell que després esdevingué vescomtat d’Àger i l’efímer vescomtat de Tarragona Cal no confondre aquests vescomtats de la primera època feudal amb els erigits posteriorment, mitjançant privilegi, pels comtes reis fent ús de llur sobirania Illa, Canet, Évol, Jóc, Hostoles,…
brigadier | brigadiera
Història
Militar
Militar de l’arma de cavalleria de l’exèrcit francès (s XVIII) amb una graduació corresponent a les altres armes a la de caporal.
Amb la reorganització militar del vescomte de Turenne adquirí una categoria semblant a la de general
comdor
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, auxiliar del comte en el govern i l’administració, funció que podia tenir en feu.
Jeràrquicament era sota el vescomte, i inclòs, amb el seu immediat inferior, el varvassor, en la denominació del magnat i més tard de baró, formava part de la noblesa Potser antic vassall acompanyant del comte, la seva funció no és, però, prou definida
vicari general
Història
Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí I de…