Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
csárdás
Música
Dansa hongaresa d’origen culte, encara que d’aspecte totalment popular, de tempo ràpid i compàs binari.
Fou creada al voltant del 1840 per coreògrafs de l’època tot imitant les palotas , dansa hongaresa del segle XVIII molt habitual entre l’alta societat També utilitza elements, tant coreogràfics com musicals, dels verbunkos Les més antigues conegudes són de M Rózsavölgyi, tot i que assoliren molta més popularitat les usades per F Liszt en les seves Rapsòdies hongareses , com també les de Vittorio Monti
literatura furlana
Literatura
Literatura produïda en furlà.
Documentada des del s XIV, el seu conreu s’intensificà a partir del s XVI, amb Hermes Waldsee 1632-92, Zuan Sef Busiz 1660-1743, etc Al s XIX es destaquen els comediògrafs GELazzarini i Francesco Leitenberg i els poetes Pjeri Zorut, Pjeri Corvàt i Vittorio Cade Fueiz di lèria ‘Fulles d’heura’ Al s XX es destaquen Ercole Carletti i Giuseppe Marchetti a partir de la Segona Guerra Mundial els puntals de la cultura furlana han estat l’Academiuta di Lenga Furlana i el grup Cortesele di Furlan, fundat el 1949 i més tard anomenat Risultive han destacat Pier Paolo Pasolini, els poetes…
cinema italià
Cinematografia
Cinema realitzat a l’estat italià.
Les seves primeres manifestacions, paralleles a les d’altres països, s’originen al final del segle XIX amb Arrivo del treno nella stazione di Milano 1896 Després adoptà ràpidament el caràcter monumentalista i espectacular que el caracterizà en la seva primera etapa L’any 1904 l’inventor Filoteo Alberini formà, juntament amb Santoni, la productora Manifattura Cinematografica Alberini e Santoni, realitzadora de La presa di Roma 1905, film que inaugurà la sèrie historicoespectacular continuada per Gli ultimi giorni di Pompei 1908, d’Arturo Ambrosio, Spartaco o il gladiatore della Tracia 1912, de…
música de Florència
Música
Música desenvolupada a Florència (Itàlia).
Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries laiques dedicades a l’oració i…
literatura italiana
Literatura
Literatura conreada en llengua italiana.
Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…
biblioteca

Biblioteca del British Museum de Londres
© Jgz - Fotolia.com
Arxivística i biblioteconomia
Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altres materials gràfics.
Una biblioteca pot constituir un organisme funcionalment autònom o ésser un servei subordinat d’una institució, com ara una universitat, una acadèmia, etc Les biblioteques poden ser objecte d’una classificació sumària, segons el règim de possessió i l’objecte estatal, nacional, municipal, universitària, corporativa, pública o privada o segons el contingut general o especialitzada De les biblioteques especialitzades, hom pot distingir entre les orientades a un sector de públic infantils, etc i les que ho són per la selecció del seu fons història social, agricultura, etc Altrament les…