Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
votació
Acció i efecte de votar.
règim
Gramàtica
Mot o mots que depenen gramaticalment d’un altre en la frase.
En El president va llegir un discurs , el complement directe un discurs és el règim de va llegir En Els delegats van abstenir-se de votar , la preposició de és el règim del verb abstenir-se recció
veu activa
Política
Dret
Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
votació múltiple
Sistema de votació que permet a una persona de votar en més d’una circumscripció.
girondí | girondina
Història
Dit del membre d’un grup polític de la Revolució Francesa que actuà a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció.
Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels béns comunals El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda Llurs caps foren Brissot, Condorcet, Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres Feren perseguir els contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari 1791 Formaren un govern efímer, dirigit per Dumouriez març del 1792, i en formar-se la Convenció setembre constituïren el grup moderat defensaven la propietat, el lliurecanvisme i la república illustrada i temien el poble de París Pel novembre foren…
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto…