Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
condició d’aplanetisme d’Abbe

Condició d’aplanetisme d’Abbe. A punt objecte; B punt imatge; y objecte; y' imatge; α angle objecte; α' angle imatge
© fototeca.cat
Física
Relació que ha de complir un sistema òptic perquè sigui aplanètic.
L’expressió que la dóna és n y sinα = n'y' sinα’, essent n i n' els índexs de refracció del medi objecte i imatge, i y i y' les dimensions transversals d’objecte i imatge, i α i α’ els angles que forma una mateix raig que havent sortit del punt objecte A arribi al punt imatge B Un sistema és aplanètic si verifica aquesta condició per a qualsevol punt de l’eix i unes certes dimensions transversals És anomenada també condició del sinus
coma
Física
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
És deguda al fet que, per als objectes puntuals situats fora de l’eix, l’augment lateral varia amb l’alçada de la zona de la lent travessada pels raigs La condició d'aplanetisme d’Abbe suprimeix la coma
ampolla de Leiden

Ampolla de Leyden
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Condensador experimental fet amb una ampolla de vidre folrada per dins i per fora, fins a una distància prudencial del broc, de paper d’estany.
Hom hi posa un tap de suro travessat per una vareta en forma de ganxo per la part de fora i en comunicació amb el paper d’estany per la de dins Fou concebuda el 1746 per van Musschenbroeck, Allamand i Cunaeus, plena d’aigua i submergida en aigua, en comptes de l’estany de dins i de fora Smeaton substituí l’aigua de fora per paper d’estany, i l' abbé Nollet el de dintre, i restà en la forma definitiva actual Fou Franklin qui demostrà què és un condensador les armadures són els papers metàllics i el dielèctric el vidre Hom el carrega prenent-lo amb la mà i tocant amb el ganxo el…
bretó

Límits històrics del bretó
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua cèltica de la branca britònica, introduïda a l’Armòrica durant els ss V i VI pels bretons arribats de la Gran Bretanya.
Després d’una reculada al llarg del temps, la llengua ha restat estabilitzada en una línia que va aproximadament de Saint-Brieuc Sant-Brieg a Gwened Vannes En són trets característics la manera de formar els plurals, la manera de comptar, la conjugació, de formes molt precises —cinc conjugacions per al verb “ésser”, segons els casos—, i, sobretot, les “mutacions” —canvi de la consonant inicial d’un mot d’acord amb els casos de gènere, de nombre, de possessió— Cal assenyalar, quant a la història de la llengua abans del s XI, el vell bretó , el qual només és conegut per glosses del s XI al XVII…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
índex de refracció
Alimentació
En l’anàlisi d’aliments, paràmetre determinat amb el refractòmetre d’Abbé i emprat per a l’estimació de la concentració de solucions de sucres (xarops) i la identificació de greixos.
naturalisme
Portada de Solitud (1905), de Víctor Català, obra vinculada al naturalisme
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Escola literària nascuda a França pels volts del 1880 que es manifesta, sobretot, en la novel·la i el teatre.
De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…
harmònium

Harmònium
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb llengüetes lliures accionat mitjançant unes manxes i un teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…
microscopi òptic

Parts del microscopi òptic i recorregut de la llum incident i de la llum transmesa
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet d’observar objectes de petites dimensions mitjançant un sistema òptic que en dóna una imatge augmentada.
El primer tipus de microscopi òptic que hom construí, l’anomenat microscopi simple , que no és més que una lupa muntada sobre un suport amb un dispositiu d’illuminació, és conegut des de mitjan s XV un dels iniciadors i primer constructor fou Antoni van Leeuwenhoek Fou probablement cap a la fi del s XVI o cap al començament del s XVII que hom emprengué, a l’encop i a diferents llocs, la realització del microscopi compost , que consisteix, essencialment, en la combinació de dues lents muntades en un tub No hi ha un acord unànime sobre qui en fou l’inventor hom n'ha atribuït la invenció a…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…