Resultats de la cerca
Es mostren 199 resultats
abdomen
Zones de l’abdomen
© fototeca.cat
Anatomia
Part de l’organisme humà que, juntament amb el tòrax, forma el tronc de la persona.
La part anterior i lateral de l’abdomen és constituïda per les parets abdominals músculs, aponeurosis i pell Topogràficament es divideix en sectors anomenats epigastri, hipocondri dret i esquerre, fossa ilíaca dreta i esquerra i hipogastri La part superior limita per fora amb la vora costal, i per dins, amb els pulmons i el cor mitjançant el diafragma Al centre de la cara externa de la paret anterior de l’abdomen hi ha el llombrígol, restes cicatricials del cordó umbilical La part inferior ve limitada pel pubis i els engonals En condicions normals l’abdomen…
abdomen
Anatomia animal
Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.
En general conté l’aparell reproductor, l’excretor i una gran part del digestiu En els insectes i els aràcnids és clarament diferenciat del tòrax i desproveït de potes, i s’hi obren els orificis respiratoris En els mamífers és situat entre la pelvis i el tòrax, i separat d’aquest darrer pel diafragma
abdomen agut
Patologia humana
Accepció, consagrada per l’ús, que fa referència a un conjunt de quadres clínics o situacions morboses d’origen intraabdominal o extraabdominal que tenen com a característica comuna l’existència de dolor abdominal d’aparició ràpida.
L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la…
línia alba
Anatomia animal
Espai que deixen entre ells els músculs rectes de l’abdomen.
És una cinta tendinosa ampla, en la qual s’insereixen els músculs oblic i transvers de l’abdomen
cerceris
Entomologia
Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids amb el cefalotòrax separat de l’abdomen per una marcada constricció.
La coloració de l’abdomen és negra i groga
tòrax
A l’esquerra, tall longitudinal (1, lòbul dret de la tiroide; 2, lòbul piramidal de la tiroide; 3, lòbul esquerre de la tiroide; 4, vena jugular; 5, plexe cèrvico-branquial; 6, tim; 7, clavícula; 8, lòbul inferior del pulmó esquerre; 9, pleura visceral; 10, pericardi; 11, diafragma; 12, pleura diafragmàtica; 13; lòbul inferior del pulmó dret; 14, lòbul mitjà del pulmó dret; 15; lòbul superior del pulmó dret; 16, vena axil·lar; 17, artèria subclàvia; 18; cúpula pleural); a la dreta, tall transversal (1, angle inferior de l’escàpula; 2, cavitat pleural dreta; 3, esòfag; 4, vèrtebra dorsal VIII; 5, aorta toràcica; 6, lòbul inferior del pulmó esquerre; 7, lòbul superior del pulmó esquerre; 8, epiccardi; 9; pericardi; 10, ventricle esquerre; 11; aurícula esquerra; 12, estern; 13, ventricle dret; 14, aurícula dreta; 15, lòbul superior del pulmó dret; 16, lòbul mitjà del pulmó dret; 17, costella IV; 18, lòbul inferior del pulmó dret)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Porció del cos dels animals que presenten el cos diferenciat longitudinalment, situada entre el cap i l’abdomen.
En els poliquets, en els quals també és anomenat tronc o metasoma, és la primera porció postcefàlica, i s’hi desenvolupen generalment les brànquies En els artròpodes, dels quals constitueix la segona porció metamèrica, és situat darrere el cap i davant l’abdomen en els aràcnids i en molts crustacis constitueix, juntament amb el cap, el cefalotòrax en els crustacis, en alguns dels quals és anomenat perèion, porta els apèndixs locomotors, si bé els primers solen ésser transformats en maxillípedes en els insectes el tòrax és constituït sempre pel protòrax, el mesotòrax i el metatòrax En els…
decàpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis caracteritzats pel fet de presentar a l’abdomen cinc parells de potes locomotores (pleopodis), d’on els ve el nom.
Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’…
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
escarabat escopeter
Entomologia
Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids que es caracteritzen sobretot per la presència d’un aparell defensiu a l’extrem de l’abdomen, pel qual, en ésser amenaçats per algun perill, emeten un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.
L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor
estafilí
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels estafilínids, d’1 a 2 cm de longitud, de cos allargat i èlitres molt curts que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, la meitat posterior del qual és molt mòbil i va aixecada quan l’animal camina.
A l’extrem d’aquest abdomen hi ha com unes tenalles formades per dos agullons Habiten sota les pedres i es nodreixen de preses vives Inclou unes 50 espècies, algunes de les quals, com Soleus , habiten als Països Catalans