Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus…
tulipa
Pàmpol acampanat amb una forma semblant a la d’una tulipa que duen certs tipus de llums.
presa d’aire
Transports
Conducte acampanat pel qual l’aire entra al compressor o, especialment, a cada motor d’una aeronau.
Quan aquest conducte és orientat en la direcció de la marxa de l’aeronau, de manera que augmenta la pressió de l’aire d’admissió del motor, és anomenat presa dinàmica d’aire , i quan la influència de la velocitat d’avanç sobre la pressió és neutralitzada és anomenat presa estàtica d’aire
barruer
Història
Militar
Casc acampanat que cobria les orelles i les galtes per mitjà de galteres o peces mòbils que s’ajuntaven sota la barba.
És documentat a Catalunya del 1390 al 1435
micena
Micologia
Gènere de bolets petits i fràgils, de la família de les tricolomatàcies, de coloració somorta, amb el barret cònic o acampanat i d’esporada blanca.
tible
Tible
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble, amb un paper principal, juntament amb la tenora, en la cobla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5…
eufràsia
Botànica
Gènere d’herbes anuals hemiparàsites, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles petites i dentades, amb flors de calze acampanat i de corol·la bilabiada, sèssils i solitàries en l’axil·la de bràctees, i amb fruits capsulars.