Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
pancraci
Jocs
A l’antiguitat clàssica, exercici esportiu que comprenia el pugilat i la lluita.
D’aquesta darrera eren admeses totes les formes, llevat de la lluita pròpiament dita
ciutat lliure
Història
Títol de set ciutats de l’imperi romanogermànic: Basilea, Colònia, Espira, Estrasburg, Magúncia, Ratisbona i Worms.
Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939
atmosfera estàndard
Transports
Qualsevol atmosfera definida hipotèticament atribuint a l’aire propietats físiques properes a les mitjanes reals.
Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’…
allistament
Militar
Conjunt de tràmits destinats a establir les llistes dels joves que han de prestar el servei militar
.
A l’Estat espanyol, segons llei del 1984, tots els joves que compleixen divuit anys estan obligats, dins el darrer trimestre de l’any, a inscriure's a l’ajuntament on estiguin empadronats o, si viuen a l’estranger, al consolat corresponent Els ajuntaments publiquen les llistes durant la primera quinzena de gener i les tanquen definitivament el segon diumenge de febrer aquestes llistes, després d’ésser admeses totes les rectificacions, són enviades el dia primer d’agost a les juntes de classificació i de revisió de les caixes de reclutament A l’Estat francès, l’allistament és fet…
creacionisme
Biologia
Conjunt de doctrines biològiques que sostenen que les espècies vivents han estat originades per un acte creador.
El creacionisme, que ha estat generalment admès per als organismes superiors pràcticament fins a la fi del sXIX, i té adeptes encara avui, no tingué la mateixa acceptació pel que fa als organismes inferiors, que hom admetia generalment que podien ésser originats per generació espontània fins que Francesco Redi demostrà 1668 la impossibilitat que es formessin cucs larves de mosca a la carn en descomposició si prèviament les mosques no hi havien post ous Les polèmiques entre creacionistes i espontaneistes es mantingueren fins als treballs de Louis Pasteur , Charles Robert Darwin i Alfred Russel…
axiomàtica
Filosofia
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes no contradictoris i independents que es formulen per a poder desenvolupar una teoria d’una manera deductiva lògicament correcta.
La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que…
principi
Lògica
Filosofia
Dret
Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.
Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc
llatinisme
Lingüística i sociolingüística
Mot manllevat del llatí o construït segons les normes estructurals d’aquest llenguatge.
En català, com en les altres llengües de la Romània, tenint en compte la constitució bàsica del parlar vulgar —que prové d’una altra forma vulgar en la qual es fonamenta la llengua escrita—, pot ésser considerat un llatinisme qualsevol influència literària, externa o de construcció, principalment a la que hom anomena llengua clàssica Aquesta influència sempre s’ha deixat sentir en català en estadis molt extensos i poderosos en el llatí eclesiàstic, que ha influït constantment la vida popular i la literària en el curial, des de la primitiva redacció de documents en el jurídic, sotmès a…
lauda
Literatura
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
lauda
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…