Resultats de la cerca

És l’acte que sol inspirar habitualment la vida del creient i que a l’exterior sol ésser expressat per pregàries, himnes, etc, adients, juntament amb actituds corporals com la reverència profunda, l’acatament i la prostració Dins el cristianisme, l’adoració dita també culta de latria és reservada a Déu

Pràctica nascuda a Itàlia segle XVI, sembla relacionada amb l’adoració al monument sepulcre el dijous i divendres sant Reglamentada per Carlo Borromeo 1565, fou difosa en tota l’Església Catòlica per Climent XII 1731 Fou molt popular als Països Catalans

A diferència del totemisme, que suposa una mena de simbologia animal, la zoolatria en sentit propi fa referència a les qualitats específiques de l’animal objecte de veneració

A Grècia, molts herois foren considerats déus a Assíria, foren divinitzats els reis i també semblantment a Egipte, on els faraons eren considerats com una encarnació de Horus o fills del déu del sol, o al Japó, on hom creia que els emperadors eren descendents dels déus A Roma, s’establí un culte imperial després de la seva mort tant Cèsar com August foren elevats a la dignitat divina i fou instituït un sacerdoci particular per a llur culte Més tard, amb Còmmode, l’emperador fou considerat ja en vida com un déu en forma humana El culte imperial conferia un segell religiós a la…