Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
forces aèries
Militar
Conjunt d’unitats de vol i de serveis de terra que integren l’exèrcit de l’aire.
aliança de línies aèries
Transports
Acord de cooperació entre diverses línies aèries amb l’objectiu d’optimitzar recursos i oferir un millor servei.
Per a les companyies d’aviació comercial representa un estalvi en aspectes com el de les installacions, infraestructura i personal per a la contractació i facturació de vols i avantatges gràcies als acords dits de codis compartits codeshare , pels quals dues línies aèries o més poden oferir opcions addicionals en vols similars, noves connexions i freqüències superiors de vols Les aliances de línies aèries també sembla que suposen per als passatgers unes tarifes més baixes i una més alta freqüència de vols, tot i que en aquest aspecte l’efecte també pot ser contrari a causa de la…
fotogeologia
Geologia
Conjunt de mètodes que permeten d’obtenir, a partir de les fotografies aèries, dades sobre la geologia d’una regió (estereofotogrametria, fotogrametria).
Les fotografies aèries mostren, de vegades, detalls geològics difícils de detectar sobre el terreny També són emprades per a fer cartografies geològiques de zones poc accessibles, com ara grans àrees dels estats africans Les fotografies aèries poden ésser utilitzades per a fer aixecaments topogràfics Per a la interpretació dels fenòmens geològics a gran escala hom utilitza fotografies realitzades des de satèllits
ala
Militar
Unitat orgànica de les forces aèries que radica a una base aèria i és manada per un coronel.
Consta orgànicament d’un grup de forces aèries, que comprèn els esquadrons de vol, de manteniment i abastament Té capacitat per a portar a terme accions autònomes
ventilador
Aparell que genera gradients de pressió entre la part superior de les vies aèries i els alvèols.
Serveix per a la ventilació mecànica Els primers ventiladors aconseguien els gradients creant pressions negatives extratoràciques és el cas del pulmó d’acer o respirador tipus tanc Drinken, 1929 Actualment els ventiladors generen pressió inspiratòria supraatmosfèrica a les vies aèries superiors
línia elèctrica
Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions més usuals són compreses…
camforada
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, de tiges prostrades ascendents, pubescents, de 20 a 60 cm, de rizoma gruixut, de fulles petites i linears i de flors verdoses agrupades en espiguetes terminals; viu en els sòls argilosos, calcaris o guixencs, salats, dels indrets més àrids de la regió mediterrània i arriba fins a Turquia i a Rússia central.
Les parts aèries florides eren emprades en infusió com a diürètic
stent
Medicina
Dispositiu en forma de cilindre expansible que serveix per a mantenir obert, fent pressió cap a fora, un conducte que d’altra manera seria molt estret o s’obstruiria.
És utilitzat fonamentalment en cardiologia i pneumologia per a mantenir la permeabilitat de les vies aèries o de les artèries coronàries obstruïdes
estereocomparador
Geografia
Estereoscopi que, donades dues fotografies d’un mateix terreny preses des de dos punts distints molt pròxims, permet de mesurar les paral·laxis corresponents als distints accidents del terreny que apareixen a les fotografies.
És emprat per a efectuar mesures topogràfiques d’una gran precisió i, especialment, per a dibuixar les corbes de nivell sobre fotografies aèries verticals
yamato-e
Art
Dit de l’escola pictòrica japonesa del segle XII i del començament del XIII, corresponent al darrer període Heian, caracteritzada per una tècnica descriptiva i elegant i per uns motius del tot seculars.
Els rotlles desplegables yamato-e constitueixen, per llurs perspectives aèries sobre habitatges sense teulada, un document inapreciable de l’arquitectura i els interiors japonesos